Les informacions periodístiques sobre la campanya electoral no sempre són útils. Normalment surten titulars sobre el que la ha dit més grossa, però això no ens ajuda gens a decidir (en tot cas a descartar als més impresentables).
Abans de decidir si votem i a qui ho fem, hem de saber què proposen per la nostra ciutat i pel nostre barri. Per això hem obert aquest espai per conèixer que hi ha als programes sobre el futur del Guinardó.
S'ha demanat informació a les candidatures dels partits presents actualment al consistori. Fa quatre anys només van respondre a la convocatòria d'aquest blog Iniciativa-Verds i Esquerra Republicana. Veurem aquest any qui te un pla pel nostre barri i qui no. Esperem que evitin la demagògia i plantejin fites realitzables, i que desprès es comprometin a dur-les a terme. Desprès, que cahttp://www.blogger.com/img/blank.gifdascú decideixi.
JA TENIM RESPOSTA DE LA CANDIDATURA DE INICIATIVA-VERDS.
El programa electoral així com el balanç de mandat el trobareu a la web http://programa.marquemladiferencia.cat a la qual us convido a participar ja que hem fet un gran esforç per rendir comptes com a coalició que ha tingut la responsabilitat al districte amb la regidoria de l'Elsa Blasco.
Tot i que el programa a nivell de districte contempla un seguit de propostes que òbviament afecten el barri del guinardó, us enganxo aquí quines propostes concretes del barri fem des d'ICV-EUiA
Guinardó:
• Acabar amb la construcció del conjunt d’equipaments, zona verda, i habitatges de reallotjament de l’illa del Mercat del Guinardó (UA3): un CAP, una residència i centre de dia per a gent gran, un casal de joves, una escola bressol, el mercat amb supermercat, els habitatges de reallotjament, i un aparcament soterrat.
• Construcció de nous equipaments i reordenació d’alguns dels existents a l’illa de Torrent d’en Melis: amb una residència per a persones amb discapacitat psíquica, un aparcament soterrat, una nova piscina descoberta, la reubicació dels camps de futbol petits, i la reordenació i aprofitament dels espais alliberats després de l’enderroc de les cases expropiades afectades d’equipament. Reconversió del camp de futbol d’entrenament del Martinenc quan acabin les obres de la línia 9 del metro.
• Desenvolupar el Parc dels Tres Turons com a espai verd.
• Construcció d’un nou aparcament soterrat al carrer Escornalbou.
• Estudiar la construcció d’un aparcament soterrat al carrer Grècia, entre els carrers de Florència i de Garriga i Roca, i la possibilitat d’ampliar la zona verda al barri.
• Recuperar el Mas Ravellat Pla per convertir-lo en un equipament públic del Guinardó.
• Seguir les gestions iniciades per convertir la Torre Garcini en equipament públic i estudiar-ne el seu ús futur.
• Instal•lació del darrer tram d’escales mecàniques al carrer del Telègraf, entre Varsòvia i Mare de Déu de Montserrat.
• Suport i dinamització al casal d’entitats del Mas Guinardó, acabat de rehabilitar.
• Potenciar el casal infantil Guinardó i estudiar la possibilitat de crear una ludoteca.
• Estudiar la possibilitat de crear uns horts urbans.
• Reurbanitzar la Ronda del Guinardó entre Cartagena i Sant Quintí, a l’alçada de l’Hospital de Sant Pau, unint els dos sentits de circulació per crear un gran espai públic al costat.
• Reurbanització del carrer de Torre Velez.
• Urbanització definitiva de la Plaça Maragall, quan acabin les obres de la línia 9 del metro.
• Continuar amb el Pla de mobilitat del barri, per a millorar-ne l’accessibilitat i les connexions internes. I pacificar el trànsit amb la implantació de la zona 30 a la xarxa de petits carrers del barri.
• Estudiar l’ampliació de la plaça del Guinardó.
• Suport al comerç i creació d’un nou pol d’activitat entorn la nova illa del Mercat del Guinardó.
• Suport a les entitats, i en la difusió de les seves activitats.
• Potenciar i consolidar el Programa Temps de Barri.
Gràcies altre cop per donar cabuda a les nostres propostes.
Fins aviat.
Joan Vallvé Navarro
Conseller d'ICV-EUiA al districte d'Horta-Guinardó
ARA ESPEREM LES PROPOSTES DE LES ALTRES...
10 de maig 2011
28 de març 2011
El nom d'aquest blog ja no és una ironia
La primavera ha portat uns quants regals. El més espectacular, el Mas Guinardó, un treball excel·lent fins el més petits detalls, per dintre i per fora, que esdevindrà centre del barri, i motor per recuperar la seva vida social.
Però de vegades emocionen més els petits detalls. Ara sí: Els arbres de la Rambla de la Muntanya.
01 de març 2011
El final de les obres: els detalls
Les entitats del barri i el districte ja estan discutint el futur a través d'un estudi de necessitats. Els propers dies ho discutirem en aquest blog, però ara anem a analitzar el resultat de les obres que, al llarg del darrer any, han canviat en part la fisiognomia del barri.
En línies generals la millora, tant temps posposada, ha estat evident. Desprès de lustres de desídia de les anteriors administracions del districte, que van deixar que el barri s’anés deteriorant, la millora ara d’un bon grapat de carrers, el final del deteriorament dels entorns del mercat amb l’obertura de Teodor Llorente i el inici de les obres del centre d’equipaments, i la rehabilitació del Mas Guinardó i el seu entorn, donen aire nou a un barri moribund.
Però en un article anterior ja vaig comentar el last de la manca de participació dels veïns en aquest procés. No em refereixo a les entitats. La gran majoria dels veïns no han estat consultats ni per l’ajuntament ni per aqeustes entitats. I no s’ha creat cap estructura per comunicar àgilment amb l’ajuntament durant les obres. Vaig a posar un exemple.
Durant les obres de la Rambla de la Muntanya s’estaven crean dos guals davant de locals que feia temps que no tenien entrada per vehicles. De fet s’estava fent un gual davant del que abans era una rampa d’entrada a un concrecionari de la Renault però que des de fa anys son... unes escales. Es a dir, cap responsable de les obres es va fixar en que no tenia cap sentit un gual allà. L’encarregat de les obres va dir que tenia ordres de fer un gual, i que no hi havia res a fer. Trucant a l’ajuntament, no van donar cap possibilitat de fer la consulta per telèfon. La única opció va ser perdre el matí fent cua a les oficines del districte. Tota la feina que tenia previst enllestir va quedar en l’aire. Això sí, vaig aprofitar per assenyalar un altre error: S’estaven col•locant al revés les lloses que indiquen als cecs que hi ha un pas de vianants de manera que no complien amb la seva funció (després de molts dies, cap responsable s’havia adonat...).
Els veïns són els que coneixen (i normalment els que més estimen) el seu carrer. Però la manca de canals de participació ha fet dependre tot el procés d’algú que estava en una llunyana oficina. I si havia alguna entitat implicada en el seguiment de les obres, o no va complir la seva funció, o ho va fer molt deficientment, o no li van fer cas. D’aquesta manera, als veïns ningú els ha preguntat res, i no han pogut opinar i menys encara decidir sobre el futur del seu propi carrer. Una oportunitat perduda.
Ara, a posteriori, algunes preguntes:
1. Per què no s’ha aprofitat, com en altres barris, per dissenyar els carrers per consolidar una zona 30, amb plataforma única, el que hauria potenciat una de les millors característiques del barri, la seva tranquil•litat i baix nivell de soroll?
2. Per què no s’ha planificat la cantonada Rambla amb Llívia per solucionar la pujada i baixada de passatgers que assisteixen al centre especial de treball? No es podrien fer zones mixtes pels autocars a unes hores i de càrrega i descàrrega en altres? No es milloraria la mobilitat de les moltes persones que van en cadires de rodes i els seus acompanyants amb una carrer de plataforma única? I aquesta plataforma única, com base d’un carrer de vianants, no seria una bona solució per fer atractiu i conservar el poc comerç que queda en el passatge Llívia?
3. Per què no es posen “fitons” o altres obstacles com papereres entre arbre i arbre per evitar la invasió de la calçada per vehicles?
4. Per què no s’han fet acabats amb la qualitat d’altres barris, com a Nou Barris o Gràcia, o fins i tot molts carrers d’Horta i el Carmel en el nostre districte?
5. Per què s’han dissenyat les fileres d’arbrat sense continuïtat?
6. Per què encara queda un pal que ja no sosté cap cable en mig del pas de vianants de Vinyals amb la Rambla? I fanals vells que ja no funcionen al costat dels nous?
7. Quan es plantaran els arbres i quines seran les seves característiques (l’hivern s’acaba)?
8. Per què, durant les obres que han suposat una pèrdua temporal de places d’aparcament, no s’han habilitat zones en espais provisionalment buits, com la prolongació de Teodor Llorente?
9. Per què s’ha fet un espai de jocs infantils en un espai absolutament inhòspit en la desembocadura d’Oblit amb la Ronda?
10. Per què no s’han planificat a temps les direccions òptimes del carrers (com el canvi a Renaixença obligat per l’accés a urgències) per adaptar les obres a aquests canvis?
11...
Be, encara estem a temps de corregir algunes coses. En qualsevol cas, insisteixo, la millora ha estat impressionant, quan s’obri el Mas Guinardó i es plantin els arbres i, molt més tard, comenci a funcionar la illa d’equipaments del mercat, aquest barri serà molt millor. Però comptant amb els veïns, sense moltes més inversions, podria ser molt millor encara.
Ara, és important no parar, i aconseguir el compromís del nou ajuntament, governi qui governi en continuar la millora, ja que el barri encara està en perill de deteriorament. I cal exigir compromisos. El que no mostri interès pel nostre barri no mereix que el votem.
En línies generals la millora, tant temps posposada, ha estat evident. Desprès de lustres de desídia de les anteriors administracions del districte, que van deixar que el barri s’anés deteriorant, la millora ara d’un bon grapat de carrers, el final del deteriorament dels entorns del mercat amb l’obertura de Teodor Llorente i el inici de les obres del centre d’equipaments, i la rehabilitació del Mas Guinardó i el seu entorn, donen aire nou a un barri moribund.
Però en un article anterior ja vaig comentar el last de la manca de participació dels veïns en aquest procés. No em refereixo a les entitats. La gran majoria dels veïns no han estat consultats ni per l’ajuntament ni per aqeustes entitats. I no s’ha creat cap estructura per comunicar àgilment amb l’ajuntament durant les obres. Vaig a posar un exemple.
Durant les obres de la Rambla de la Muntanya s’estaven crean dos guals davant de locals que feia temps que no tenien entrada per vehicles. De fet s’estava fent un gual davant del que abans era una rampa d’entrada a un concrecionari de la Renault però que des de fa anys son... unes escales. Es a dir, cap responsable de les obres es va fixar en que no tenia cap sentit un gual allà. L’encarregat de les obres va dir que tenia ordres de fer un gual, i que no hi havia res a fer. Trucant a l’ajuntament, no van donar cap possibilitat de fer la consulta per telèfon. La única opció va ser perdre el matí fent cua a les oficines del districte. Tota la feina que tenia previst enllestir va quedar en l’aire. Això sí, vaig aprofitar per assenyalar un altre error: S’estaven col•locant al revés les lloses que indiquen als cecs que hi ha un pas de vianants de manera que no complien amb la seva funció (després de molts dies, cap responsable s’havia adonat...).
Els veïns són els que coneixen (i normalment els que més estimen) el seu carrer. Però la manca de canals de participació ha fet dependre tot el procés d’algú que estava en una llunyana oficina. I si havia alguna entitat implicada en el seguiment de les obres, o no va complir la seva funció, o ho va fer molt deficientment, o no li van fer cas. D’aquesta manera, als veïns ningú els ha preguntat res, i no han pogut opinar i menys encara decidir sobre el futur del seu propi carrer. Una oportunitat perduda.
Ara, a posteriori, algunes preguntes:
1. Per què no s’ha aprofitat, com en altres barris, per dissenyar els carrers per consolidar una zona 30, amb plataforma única, el que hauria potenciat una de les millors característiques del barri, la seva tranquil•litat i baix nivell de soroll?
2. Per què no s’ha planificat la cantonada Rambla amb Llívia per solucionar la pujada i baixada de passatgers que assisteixen al centre especial de treball? No es podrien fer zones mixtes pels autocars a unes hores i de càrrega i descàrrega en altres? No es milloraria la mobilitat de les moltes persones que van en cadires de rodes i els seus acompanyants amb una carrer de plataforma única? I aquesta plataforma única, com base d’un carrer de vianants, no seria una bona solució per fer atractiu i conservar el poc comerç que queda en el passatge Llívia?
3. Per què no es posen “fitons” o altres obstacles com papereres entre arbre i arbre per evitar la invasió de la calçada per vehicles?
4. Per què no s’han fet acabats amb la qualitat d’altres barris, com a Nou Barris o Gràcia, o fins i tot molts carrers d’Horta i el Carmel en el nostre districte?
5. Per què s’han dissenyat les fileres d’arbrat sense continuïtat?
6. Per què encara queda un pal que ja no sosté cap cable en mig del pas de vianants de Vinyals amb la Rambla? I fanals vells que ja no funcionen al costat dels nous?7. Quan es plantaran els arbres i quines seran les seves característiques (l’hivern s’acaba)?
8. Per què, durant les obres que han suposat una pèrdua temporal de places d’aparcament, no s’han habilitat zones en espais provisionalment buits, com la prolongació de Teodor Llorente?
9. Per què s’ha fet un espai de jocs infantils en un espai absolutament inhòspit en la desembocadura d’Oblit amb la Ronda?
10. Per què no s’han planificat a temps les direccions òptimes del carrers (com el canvi a Renaixença obligat per l’accés a urgències) per adaptar les obres a aquests canvis?
11...
Be, encara estem a temps de corregir algunes coses. En qualsevol cas, insisteixo, la millora ha estat impressionant, quan s’obri el Mas Guinardó i es plantin els arbres i, molt més tard, comenci a funcionar la illa d’equipaments del mercat, aquest barri serà molt millor. Però comptant amb els veïns, sense moltes més inversions, podria ser molt millor encara.
Ara, és important no parar, i aconseguir el compromís del nou ajuntament, governi qui governi en continuar la millora, ja que el barri encara està en perill de deteriorament. I cal exigir compromisos. El que no mostri interès pel nostre barri no mereix que el votem.
01 de desembre 2010
Desídia?
Fa 5 (CINC!!) mesos que es van començar a instal•lar els fanals de la Rambla de la Muntanya i encara no funcionen, i els antics postes de la llum romanen en mig de dos passos de vianants. Vull creure que hi ha poderosíssimes raons tècniques, i no que algú senzillament ho ha oblidat, o que al responsable de tto això li rellisca terminar be o malament la seva feina.
Fa gairebé tres mesos que les obres van terminar, però encara no s’ha plantat cap arbre. Vull creure que hi ha poderosíssimes raons de jardineria per no haver-ho fet ja.
Però pel que no puc imaginar cap explicació és pel fet de que, desprès d’una millora que es suposa destinada als vianants, encara haguem de baixar de la vorera ja que cada dia passa el que es veu a la foto (al mateix espai del carrer que es denúncia en un post anterior d’aquest bloc). I ara sí, no puc deixar de pensar que al responsable de d’urbanisme del barri se li en fot que el carrer es torni a deteriorar per manca de protecció de les voreres a la invasió dels cotxes.
Fa gairebé tres mesos que les obres van terminar, però encara no s’ha plantat cap arbre. Vull creure que hi ha poderosíssimes raons de jardineria per no haver-ho fet ja.
Però pel que no puc imaginar cap explicació és pel fet de que, desprès d’una millora que es suposa destinada als vianants, encara haguem de baixar de la vorera ja que cada dia passa el que es veu a la foto (al mateix espai del carrer que es denúncia en un post anterior d’aquest bloc). I ara sí, no puc deixar de pensar que al responsable de d’urbanisme del barri se li en fot que el carrer es torni a deteriorar per manca de protecció de les voreres a la invasió dels cotxes.
17 de novembre 2010
Una iniciativa interessant: (Re)construint espais comunitaris amb les noves veïnes.
De vegades hi ha iniciatives molt interessants, que responen a necessitats socials evidents, que no són prou conegudes. Reprodueixo a continuació una informació del districte que mostra una molt bona pràctica, i que contrasta positivament amb les “solucions” que estem acostumats a sentir quan els típics “llestos” i demagogs parlen, per exemple, de immigració.A més, en aquest cas,la iniciativa és vàlida tant per gent nouvinguda com per gent "de tota la vida".
Troba't. Projecte per a Dones
El Programa de Nous Veïns i Veïnes, en el marc del Pla de ciutadania, convivència i immigració d‟Horta-Guinardó,inicia enguany un projecte per a dones del districte que hagin o estiguin passant per un moment de canvi important en la seva vida (procés migratori, separació...) el qual suposi un obstacle per a la seva socialització.
El propòsit d‟aquest projecte és donar suport a les participants perquè desenvolupin la seva capacitat de recuperació o resiliència davant d‟aquests canvis vitals, que solen produir-se al llarg de la vida i el significat de la seva situació pot variar notablement segons la manera de viure‟ls.
Què oferim?
“Un espai de trobada en el que es facilita la interrelació, el coneixement i el reconeixement mutu, el coneixement de l‟entorn i la vinculació amb aquest”
Com a éssers socials, les relacions formen part de la nostra salut emocional i de la nostra vida. A més, actualment s‟estudien i es reconeixen les xarxes com a eina facilitadora per manejar situacions complexes, sovint condicionades per les desigualtats de gènere. Les xarxes continuen sent un mitjà i comencen a ser també una meta en sí mateixes.
D‟altra banda, l'ús dels recursos disponibles ha passat a ser una dimensió de la resiliència o capacitat de recuperació.
Per fer-ne ús és indispensable conèixer-los, comprendre‟n la importància i incorporar-los a la vida quotidiana.
Aquestes són dues de les dimensions més importants d‟aquest projecte, que pretén desenvolupar la capacitat d‟ús
dels recursos disponibles tant interns como externs per superar la seva situació.
Objectius
• Promoure el desenvolupament o recuperació de las habilitats o recursos per aprofitar aquesta situació de canvi
com una oportunitat de millora i creixement personal.
• Potenciar la autonomia personal a través del coneixement i control de les emociones personals.
• Facilitar el coneixement i l‟ús dels recursos que ofereix el territori com a palanca de desenvolupament personal.
Troba't. Projecte per a Dones
El Programa de Nous Veïns i Veïnes, en el marc del Pla de ciutadania, convivència i immigració d‟Horta-Guinardó,inicia enguany un projecte per a dones del districte que hagin o estiguin passant per un moment de canvi important en la seva vida (procés migratori, separació...) el qual suposi un obstacle per a la seva socialització.
El propòsit d‟aquest projecte és donar suport a les participants perquè desenvolupin la seva capacitat de recuperació o resiliència davant d‟aquests canvis vitals, que solen produir-se al llarg de la vida i el significat de la seva situació pot variar notablement segons la manera de viure‟ls.
Què oferim?
“Un espai de trobada en el que es facilita la interrelació, el coneixement i el reconeixement mutu, el coneixement de l‟entorn i la vinculació amb aquest”
Com a éssers socials, les relacions formen part de la nostra salut emocional i de la nostra vida. A més, actualment s‟estudien i es reconeixen les xarxes com a eina facilitadora per manejar situacions complexes, sovint condicionades per les desigualtats de gènere. Les xarxes continuen sent un mitjà i comencen a ser també una meta en sí mateixes.
D‟altra banda, l'ús dels recursos disponibles ha passat a ser una dimensió de la resiliència o capacitat de recuperació.
Per fer-ne ús és indispensable conèixer-los, comprendre‟n la importància i incorporar-los a la vida quotidiana.
Aquestes són dues de les dimensions més importants d‟aquest projecte, que pretén desenvolupar la capacitat d‟ús
dels recursos disponibles tant interns como externs per superar la seva situació.
Objectius
• Promoure el desenvolupament o recuperació de las habilitats o recursos per aprofitar aquesta situació de canvi
com una oportunitat de millora i creixement personal.
• Potenciar la autonomia personal a través del coneixement i control de les emociones personals.
• Facilitar el coneixement i l‟ús dels recursos que ofereix el territori com a palanca de desenvolupament personal.
11 de novembre 2010
Tot esperant que es plantin els arbres
A l’espera de que es plantin els arbres i s’encenguin els nous fanals, les obres del barri estan ja prou avançades comn per que poguem adonar-nos d'alguns errors de disseny.
A la Rambla de la Muntanya hi un llarg espai sense reserva per arbrat davant del 66. Habitualment aquests gairebé 20 metres de vorera sense obstacles (veure la foto) és envaït per camions i furgonetes que carregen i descarreguen del taller que hi ha al davant. És tant aquesta forma d’abús que comença ja a deteriorar-se la nova vorera i s’evidencia la funció que podrien fer els arbres i altres peces del mobiliari urbà per protegir l’espai dels vianants . Hi ha raons per no plantar arbres aquí? És un oblit? O algú ha volgut fer un favor a algú per poder fer càrrega i descàrrega a sobre de la vorera? Si calia un espai d’aquestes característiques, per què no es fa una reserva just al davant, a la filera d’aparcaments? Fins i tot es podria fer un espai mixt, que a les hores d’entrada i sortida del taller ocupacional servís pels autocars que ara col•lapsen el carrer al no tenir espai suficient. Si no es corregeix l’error, esperem al menys que quan acabin les obres es col•loquin els “fitons”, obstacles que preserven als vianants de la invasió de cotxes i camions. Però sempre seria millor dos arbres i dos fitons que no quatre o sis fitons...
En aqueta línia, cal celebrar la correcció que s’ha fet en un tram del carrer Varsòvia, canviant la filera d’aparcament de manera que aquesta protegeix la vorera en la que no hi ha arbres i fanals. El que no s’entèn es per què no s’ha fet el mateix a la resta del carrer, o al de Agregació.
Un altre error de disseny és el pas de vianants que creua el passatge Llívia, baixant pe la Rambla de la Muntanya, la majoria dels vianants creuen directament, estalviant la volta a la que obligaria l’ús d’aquest pas, però sortint de darrera d’uns contenidors que tapen la visibilitat dels conductors. Aquest és un perill que s’hauria evitat simplement posant el pas de vianants al costat de la cantonada, que és per on (lògicament) passa la gent.
També crida l’atenció la desaparició d’espais per aparcament de motos, de manera que aquestes tornar a ocupar les voreres, no gaire amples. I per què es mantenen espas per contenidors que no existeixen.
Per últim, és una llàstima que no s’hagi aprofitat la remodelació per pacificar més el tràfic i fer del Guinardó una “zona 30”, evitant accidents, i reduint el soroll dels cotxes en carrers molt estrets que amplifiquen el so dels motors.
Veurem com queden les coses quan tot s’acabi, i puguem celebrar que finalment sigui una realitat el títol d’aquet blog: Els arbres de la Rambla de la Muntanya.
A la Rambla de la Muntanya hi un llarg espai sense reserva per arbrat davant del 66. Habitualment aquests gairebé 20 metres de vorera sense obstacles (veure la foto) és envaït per camions i furgonetes que carregen i descarreguen del taller que hi ha al davant. És tant aquesta forma d’abús que comença ja a deteriorar-se la nova vorera i s’evidencia la funció que podrien fer els arbres i altres peces del mobiliari urbà per protegir l’espai dels vianants . Hi ha raons per no plantar arbres aquí? És un oblit? O algú ha volgut fer un favor a algú per poder fer càrrega i descàrrega a sobre de la vorera? Si calia un espai d’aquestes característiques, per què no es fa una reserva just al davant, a la filera d’aparcaments? Fins i tot es podria fer un espai mixt, que a les hores d’entrada i sortida del taller ocupacional servís pels autocars que ara col•lapsen el carrer al no tenir espai suficient. Si no es corregeix l’error, esperem al menys que quan acabin les obres es col•loquin els “fitons”, obstacles que preserven als vianants de la invasió de cotxes i camions. Però sempre seria millor dos arbres i dos fitons que no quatre o sis fitons...
En aqueta línia, cal celebrar la correcció que s’ha fet en un tram del carrer Varsòvia, canviant la filera d’aparcament de manera que aquesta protegeix la vorera en la que no hi ha arbres i fanals. El que no s’entèn es per què no s’ha fet el mateix a la resta del carrer, o al de Agregació.Un altre error de disseny és el pas de vianants que creua el passatge Llívia, baixant pe la Rambla de la Muntanya, la majoria dels vianants creuen directament, estalviant la volta a la que obligaria l’ús d’aquest pas, però sortint de darrera d’uns contenidors que tapen la visibilitat dels conductors. Aquest és un perill que s’hauria evitat simplement posant el pas de vianants al costat de la cantonada, que és per on (lògicament) passa la gent.
També crida l’atenció la desaparició d’espais per aparcament de motos, de manera que aquestes tornar a ocupar les voreres, no gaire amples. I per què es mantenen espas per contenidors que no existeixen.
Per últim, és una llàstima que no s’hagi aprofitat la remodelació per pacificar més el tràfic i fer del Guinardó una “zona 30”, evitant accidents, i reduint el soroll dels cotxes en carrers molt estrets que amplifiquen el so dels motors.
Veurem com queden les coses quan tot s’acabi, i puguem celebrar que finalment sigui una realitat el títol d’aquet blog: Els arbres de la Rambla de la Muntanya.
12 de setembre 2010
Anna Maria Martínez Sagi
La "nova identitat" de l'antic Passatge Agregació, ara Carrer d'Anna Maria Martínez Sagi. Aquest nou nom contrubueix a incrementar els encara pocs carrers de Barcelona amb nom de dona. Són poques, però la majoria persones amb trajectòries interessants. Al nostre barri tenim els de dues dones progressistes, que van fer importants aportacions en temps de la República, la Federica Montseny, a qui va estar dedicat un parc, i ara l'Anna M.Fernández Sagi. Per saber alguna cosa d'ella, veure la Wiquipèdia
El carrer aviat tindrà un nou aspecte, amb voreres més amples i arbres, i esperem que el parc de la Federica Montseny, un cop acabades les obres del Mas Guinardó, es converteixi en el lloc agradable que hauria de ser.
El carrer aviat tindrà un nou aspecte, amb voreres més amples i arbres, i esperem que el parc de la Federica Montseny, un cop acabades les obres del Mas Guinardó, es converteixi en el lloc agradable que hauria de ser.
23 de juliol 2010
De la Diagonal al Guinardó, Sobre la participació ciutadana
Abans de iniciar una visió crítica del que està passant, cal reconèixer el gran treball que s’està desenvolupant ara en el barri del Guinardó. La illa del mercat, el Mas Guinardó, l’obertura de Teodoro Llorente, la reforma de Verge de Montserrrat, l’enderrocament del viaducte del cinturó, la remodelació dels carrers més deteriorats...Desprès de dècades d’abandonament, per primera vegada sembla que a l’Ajuntament hi ha algú que pensa en aquest barri. Probablement, el fet de que la regidora del Districte, Elsa Blasco, sigui una veïna d’aquest (cosa que no passava amb els anteriors) te alguna cosa a veure. Per fi la direcció del districte està en mans d’algú a qui el districte li interessa, i no només com a plataforma d’ambicions polítiques.
També cal reconèixer que, a pesar de les fortes molèsties, ha valgut la pena encetar ara totes les obres. Reconec que al principi la sensació era que s’havien tornat boixos a l’Ajuntament, o que es volia fer la vida impossible als veïns iniciant totes les obres alhora. La veritat és que ara que han arribat els retalls als pressupostos públics, hem de reconèixer que si s’hagués anat massa a poc a poc, igual no s’arribava mai...
La qüestió que aquí vull tractar és el dèficit de participació ciutadana en aquest procés. Cal situar això en el seu context. Els negatius resultats de la campanya pel referèndum de la Diagonal obliguen a repensar la participació dels ciutadans. La veritat és que aquell procés va estar més orientat a la propaganda que a la real participació. Va suposar un gran (i car) desplegament de medis, però la gent tenia la sensació de que tot es decidia a un nivell fora del seu control. En aquest ambient, la forta campanya (bastant demagògica i esbiaixada, tot s’ha de dir) d’alguns medis de comunicació a favor de la “no opció” C , va decantar definitivament tot aquest procés. Probablement, desprès d’aquest episodi, els responsables polítics mostren un fort recel a tot el que sigui “participació”.
Però s’equivoquen, el problema és precisament l’absència de participació, haver imposat una interpretació de la democràcia representativa que implica total delegació, de manera que els ciutadans no es senten responsables de la marxa de la seva ciutat, dipositant aquesta responsabilitat en “els polítics”. Així, la única forma d’expressió és la queixa. Queixa que ni tan sols esdevé acció política i que, si es dona la possibilitat de votar, es transforma fàcilment en un “que es fotin”.
Davant d’un altre comentari sobre la manca de canals de participació, des del districte es va respondre a aquest blog que hi ha un diàleg amb les associacions. Però, algú coneix l’associació de veïns del barri del Guinardó? Segons la web de la federació d’associacions es diu “Joan Maragall” i te una adreça de e-mail, però ningú respon quan se li escriu. De fet, probablement el 99% dels veïns del barri no coneguin cap activitat d’aquesta associació fantasma ni sàpiguen res del seu discurs sobre el barri. Hi ha altres entitats culturals i de temps lliure, i amb una activitat real i valuosa, però la majoria dels veïns del barri no les perceben com eines per participar en la transformació del seu entorn.
La transformació del barri del Guinardó hauria estat una gran oportunitat per implicar als veïns en la definició del seu barri. Però no a través de referèndums, sinó promovent trobades per proposar, per discutir, i facilitant la participació en el seguiment de les obres. Els veïns són els primers interessats en un disseny adequat i una realització correcte. Però finalment tot ha quedat en mans de tècnics desconnectats del dia a dia dels carrers del barri. I el que és pitjor, no està clar si estem davant un pla de barri o un conjunt d’actuacions desconnectades. Si hi ha pla, no el coneixen els veïns.
Algunes qüestions sobre el disseny. En obres anteriors tant de gran magnitud (Pg Maragall) com petita escala (passatge Llívia), es va dissenyar la filera d’arbrat de manera que oferís un continuo vegetal, amb tres avantatges: el impacte paisatgístic, la continuïtat de l’ombra a l’estiu i una barrera per la invasió de les voreres pels cotxes sense necessitat d’omplir-les de fitons. Per això, es va planificar l’aternància entre arbres, fanals i altres elements del mobiliari urbà de manera que es garantís aquesta continuïtat. Ara, les obres es fan sense fer aquesta previsió. Fanals, arbres i altres elements sembla que es planifiquen per separat, i si hi ha coincidències, els arbres són els que perden. Ha passat això a Verge de Montserrat, a on el passatge mai serà com el aconseguit al Passeig Maragall, i als carrers que ara s’¡urbanitzen, que mai aconseguiran l’efecte del passatge Llívia. A més, quan la filera d’arbres i fanals està en una vorera, en lloc de fer aparcar els cotxes a l’altra banda, i aprofitar així aquella barrera per impedir la invasió, es fa l’aparcament al mateix costat (com a Varsòvia) o alternant (com a Agregació). Com a resultat, o be s’ha d’omplir de fitons la vorera que no te arbrat (despesa que es podria haver evitat i impacte negatiu) o es deixa que.com fins ara, la vorera més estreta s’ompli de cotxes els dissabtes i diumenges, quan no hi ha vigilància.
Una altre mancança és que seguim sense cap carrer de vianants al nostre barri. Tan sols hi ha una petita actuació en aquest sentit al final de Renaixença, però s’ha desaprofitat la oportunitat de reanimar el comerç del passatge Llívia convertint aquest carrer en un eix de vianants. I també s’ha desaprofitat la possibilitat de fer unes remodelacions orientades a crear una zona 30 amb plataformes úniques, com s’ha fet en altres barris. Una llàstima.
I novament, com única sortida de participació resten només les queixes davant algunes “chapucillas”. Alguns exemples a les obres de la Rambla de la Muntanya:
a) Alguns guals dels passos de vianants es van fer col•locant les lloses que serveixen per guiar als cecs al revés, paral•leles i no perpendiculars a la voravia. La queixa dels veïns ha funcionat, però s’han gastat diners refent el que ja estava fet.
b) Es van fer guals a on feia anys que ja no funcionava l’entrada i sortida de vehicles. Idem a l’anterior.
c) Mentre que el disseny de les cantonades de la majoria dels carreres anul•lava el xamfrans per donar més espai als vianants, en algunes cruïlles es van mantenir. Desprès algú es va adonar i es va tenir que refer l’obra (la cantonada Vinayals-Rambla a on estan els contenidors s’ha refet 5 vegades! en el darrer anys).
d) S’han fet guals per sortides de vehicles que contravenen la normativa que evitava desnivells pels vianants.
Això ha comportat despeses innecessàries que encareixen les obres, i es podriren haver estalviat amb la participació dels veïns.
Finalment, la participació dels veïns en la reforma del barri hauria estat l’oportunitat d’or per formar una xarxa social que s’impliqués en altres temes diferents dels urbanístics, com els de convivència i acció social. La participació és fonamental per la creació d’una forta xarxa social, especialment en moments en els que l’Estat del benestar està sofrint seriosos atacs, i amb ell la mateixa democràcia.
També cal reconèixer que, a pesar de les fortes molèsties, ha valgut la pena encetar ara totes les obres. Reconec que al principi la sensació era que s’havien tornat boixos a l’Ajuntament, o que es volia fer la vida impossible als veïns iniciant totes les obres alhora. La veritat és que ara que han arribat els retalls als pressupostos públics, hem de reconèixer que si s’hagués anat massa a poc a poc, igual no s’arribava mai...
La qüestió que aquí vull tractar és el dèficit de participació ciutadana en aquest procés. Cal situar això en el seu context. Els negatius resultats de la campanya pel referèndum de la Diagonal obliguen a repensar la participació dels ciutadans. La veritat és que aquell procés va estar més orientat a la propaganda que a la real participació. Va suposar un gran (i car) desplegament de medis, però la gent tenia la sensació de que tot es decidia a un nivell fora del seu control. En aquest ambient, la forta campanya (bastant demagògica i esbiaixada, tot s’ha de dir) d’alguns medis de comunicació a favor de la “no opció” C , va decantar definitivament tot aquest procés. Probablement, desprès d’aquest episodi, els responsables polítics mostren un fort recel a tot el que sigui “participació”.
Però s’equivoquen, el problema és precisament l’absència de participació, haver imposat una interpretació de la democràcia representativa que implica total delegació, de manera que els ciutadans no es senten responsables de la marxa de la seva ciutat, dipositant aquesta responsabilitat en “els polítics”. Així, la única forma d’expressió és la queixa. Queixa que ni tan sols esdevé acció política i que, si es dona la possibilitat de votar, es transforma fàcilment en un “que es fotin”.
Davant d’un altre comentari sobre la manca de canals de participació, des del districte es va respondre a aquest blog que hi ha un diàleg amb les associacions. Però, algú coneix l’associació de veïns del barri del Guinardó? Segons la web de la federació d’associacions es diu “Joan Maragall” i te una adreça de e-mail, però ningú respon quan se li escriu. De fet, probablement el 99% dels veïns del barri no coneguin cap activitat d’aquesta associació fantasma ni sàpiguen res del seu discurs sobre el barri. Hi ha altres entitats culturals i de temps lliure, i amb una activitat real i valuosa, però la majoria dels veïns del barri no les perceben com eines per participar en la transformació del seu entorn.
La transformació del barri del Guinardó hauria estat una gran oportunitat per implicar als veïns en la definició del seu barri. Però no a través de referèndums, sinó promovent trobades per proposar, per discutir, i facilitant la participació en el seguiment de les obres. Els veïns són els primers interessats en un disseny adequat i una realització correcte. Però finalment tot ha quedat en mans de tècnics desconnectats del dia a dia dels carrers del barri. I el que és pitjor, no està clar si estem davant un pla de barri o un conjunt d’actuacions desconnectades. Si hi ha pla, no el coneixen els veïns.
Algunes qüestions sobre el disseny. En obres anteriors tant de gran magnitud (Pg Maragall) com petita escala (passatge Llívia), es va dissenyar la filera d’arbrat de manera que oferís un continuo vegetal, amb tres avantatges: el impacte paisatgístic, la continuïtat de l’ombra a l’estiu i una barrera per la invasió de les voreres pels cotxes sense necessitat d’omplir-les de fitons. Per això, es va planificar l’aternància entre arbres, fanals i altres elements del mobiliari urbà de manera que es garantís aquesta continuïtat. Ara, les obres es fan sense fer aquesta previsió. Fanals, arbres i altres elements sembla que es planifiquen per separat, i si hi ha coincidències, els arbres són els que perden. Ha passat això a Verge de Montserrat, a on el passatge mai serà com el aconseguit al Passeig Maragall, i als carrers que ara s’¡urbanitzen, que mai aconseguiran l’efecte del passatge Llívia. A més, quan la filera d’arbres i fanals està en una vorera, en lloc de fer aparcar els cotxes a l’altra banda, i aprofitar així aquella barrera per impedir la invasió, es fa l’aparcament al mateix costat (com a Varsòvia) o alternant (com a Agregació). Com a resultat, o be s’ha d’omplir de fitons la vorera que no te arbrat (despesa que es podria haver evitat i impacte negatiu) o es deixa que.com fins ara, la vorera més estreta s’ompli de cotxes els dissabtes i diumenges, quan no hi ha vigilància.
Una altre mancança és que seguim sense cap carrer de vianants al nostre barri. Tan sols hi ha una petita actuació en aquest sentit al final de Renaixença, però s’ha desaprofitat la oportunitat de reanimar el comerç del passatge Llívia convertint aquest carrer en un eix de vianants. I també s’ha desaprofitat la possibilitat de fer unes remodelacions orientades a crear una zona 30 amb plataformes úniques, com s’ha fet en altres barris. Una llàstima.
I novament, com única sortida de participació resten només les queixes davant algunes “chapucillas”. Alguns exemples a les obres de la Rambla de la Muntanya:
a) Alguns guals dels passos de vianants es van fer col•locant les lloses que serveixen per guiar als cecs al revés, paral•leles i no perpendiculars a la voravia. La queixa dels veïns ha funcionat, però s’han gastat diners refent el que ja estava fet.
b) Es van fer guals a on feia anys que ja no funcionava l’entrada i sortida de vehicles. Idem a l’anterior.
c) Mentre que el disseny de les cantonades de la majoria dels carreres anul•lava el xamfrans per donar més espai als vianants, en algunes cruïlles es van mantenir. Desprès algú es va adonar i es va tenir que refer l’obra (la cantonada Vinayals-Rambla a on estan els contenidors s’ha refet 5 vegades! en el darrer anys).
d) S’han fet guals per sortides de vehicles que contravenen la normativa que evitava desnivells pels vianants.
Això ha comportat despeses innecessàries que encareixen les obres, i es podriren haver estalviat amb la participació dels veïns.
Finalment, la participació dels veïns en la reforma del barri hauria estat l’oportunitat d’or per formar una xarxa social que s’impliqués en altres temes diferents dels urbanístics, com els de convivència i acció social. La participació és fonamental per la creació d’una forta xarxa social, especialment en moments en els que l’Estat del benestar està sofrint seriosos atacs, i amb ell la mateixa democràcia.
21 de novembre 2009
Alguna cosa es mou
S'estan fent obres al districte i, per primera vegada en molt temps, sembla que hi ha un pla darrera d'elles. Hi ha clares millores a barris com el Baix Guinardó, Horta, Font de'n Fargues, i també al Guinardó, on sembla que es comencen a moure els voltants del mercat i el Mas Guinardó
Si en el post anterior feia referència a l'oportunitat perduda a les obres del carrer Agregació, ara sembla que finalment s'han aprofitat per millorar aquest carrer, al que li feia molta falta, i un altre pel que no hi havia tanta urgència, com és Torre dels Pardals. Esperem que aquest últim recuperi els arbres desapareguts amb les obres.
Però del que no sabem res es del projecte publicitat dues vegades, una fa anys en temps de l'anterior regidora i una altra fa poc a través del Pla d'Actuació del Districte (PAD): la remodelació de la RAMBLA DE LA MUNTANYA. Per alguna estranya raó, s'estan fent obres no previstes al PAD, mentre que d'aquesta que sí estava prevista no se'n sap res. Sembla que aquest carrer continuarà sent un dels més deteriorats i tristos de la ciutat. Les més de 100 signatures de veïns i gent que treballa al carrer que fa uns anys es van lliurar, no han servit de res.
I tampoc coneixem si hi ha un pla per dinamitzar el comerç en l'únic carrer del barri (a banda de les avingudes, que també estan en recessió), que encara te algunes botigues: el passatge Llívia. El nostre és pot ser l'únic barri de Barcelona sense un carrer amb plataforma única, exclusiu per vianants. El passatge Llívia que uneix la zona al voltant del mercat i la plaça Guinardó seria el més indicat per aquesta transformació que contribuiria a donar vida al barri, però fa uns anys es va fer en una part del carrer una remodelació poc meditada que no anava en aquest sentit, i desprès el poc afortunat canvi de sentit de Vinyals va forçar que Llívia sigui ara un carrer de sortida del vehicles del barri.
En qualsevol cas, saludem les millores i felicitem als veïns del carrer Agregació, però continua fent falta UN PLA FET AMB LA PARTICIPACIÓ DELS VEÏNS. Millorar els carrers, fer un eix per vianants i la creació d'una zona 30 ajudarien a aconseguir un barri pacificat pel que fa al transit, però ple de vida per les persones.
Si en el post anterior feia referència a l'oportunitat perduda a les obres del carrer Agregació, ara sembla que finalment s'han aprofitat per millorar aquest carrer, al que li feia molta falta, i un altre pel que no hi havia tanta urgència, com és Torre dels Pardals. Esperem que aquest últim recuperi els arbres desapareguts amb les obres.
Però del que no sabem res es del projecte publicitat dues vegades, una fa anys en temps de l'anterior regidora i una altra fa poc a través del Pla d'Actuació del Districte (PAD): la remodelació de la RAMBLA DE LA MUNTANYA. Per alguna estranya raó, s'estan fent obres no previstes al PAD, mentre que d'aquesta que sí estava prevista no se'n sap res. Sembla que aquest carrer continuarà sent un dels més deteriorats i tristos de la ciutat. Les més de 100 signatures de veïns i gent que treballa al carrer que fa uns anys es van lliurar, no han servit de res.
I tampoc coneixem si hi ha un pla per dinamitzar el comerç en l'únic carrer del barri (a banda de les avingudes, que també estan en recessió), que encara te algunes botigues: el passatge Llívia. El nostre és pot ser l'únic barri de Barcelona sense un carrer amb plataforma única, exclusiu per vianants. El passatge Llívia que uneix la zona al voltant del mercat i la plaça Guinardó seria el més indicat per aquesta transformació que contribuiria a donar vida al barri, però fa uns anys es va fer en una part del carrer una remodelació poc meditada que no anava en aquest sentit, i desprès el poc afortunat canvi de sentit de Vinyals va forçar que Llívia sigui ara un carrer de sortida del vehicles del barri.
En qualsevol cas, saludem les millores i felicitem als veïns del carrer Agregació, però continua fent falta UN PLA FET AMB LA PARTICIPACIÓ DELS VEÏNS. Millorar els carrers, fer un eix per vianants i la creació d'una zona 30 ajudarien a aconseguir un barri pacificat pel que fa al transit, però ple de vida per les persones.
07 de setembre 2009
Obres carrer Agregació
Sembla que finalment l'Ajuntament s'ha decidit aprofitar les obres del carrer Agregació per fer algunes millores. Entre elles, ampliació de voreres. Be!
Però, incomprensiblement, a diferència d'altres carrers del districte, no hi ha prevista la creació d'una línia d'arbrat. El color gris continuarà dominant aquest carrer.
Tampoc es plateja de moment fer al nostre barri una Zona 30 com a Horta:
http://w3.bcn.es/V01/Serveis/Noticies/V01NoticiesLlistatNoticiesCtl/0,2138,321150885_323795929_1_966176120,00.html?accio=detall&home=
Però, incomprensiblement, a diferència d'altres carrers del districte, no hi ha prevista la creació d'una línia d'arbrat. El color gris continuarà dominant aquest carrer.
Tampoc es plateja de moment fer al nostre barri una Zona 30 com a Horta:
http://w3.bcn.es/V01/Serveis/Noticies/V01NoticiesLlistatNoticiesCtl/0,2138,321150885_323795929_1_966176120,00.html?accio=detall&home=
Subscriure's a:
Missatges (Atom)