La "nova identitat" de l'antic Passatge Agregació, ara Carrer d'Anna Maria Martínez Sagi. Aquest nou nom contrubueix a incrementar els encara pocs carrers de Barcelona amb nom de dona. Són poques, però la majoria persones amb trajectòries interessants. Al nostre barri tenim els de dues dones progressistes, que van fer importants aportacions en temps de la República, la Federica Montseny, a qui va estar dedicat un parc, i ara l'Anna M.Fernández Sagi. Per saber alguna cosa d'ella, veure la Wiquipèdia
El carrer aviat tindrà un nou aspecte, amb voreres més amples i arbres, i esperem que el parc de la Federica Montseny, un cop acabades les obres del Mas Guinardó, es converteixi en el lloc agradable que hauria de ser.
12 de setembre 2010
23 de juliol 2010
De la Diagonal al Guinardó, Sobre la participació ciutadana
Abans de iniciar una visió crítica del que està passant, cal reconèixer el gran treball que s’està desenvolupant ara en el barri del Guinardó. La illa del mercat, el Mas Guinardó, l’obertura de Teodoro Llorente, la reforma de Verge de Montserrrat, l’enderrocament del viaducte del cinturó, la remodelació dels carrers més deteriorats...Desprès de dècades d’abandonament, per primera vegada sembla que a l’Ajuntament hi ha algú que pensa en aquest barri. Probablement, el fet de que la regidora del Districte, Elsa Blasco, sigui una veïna d’aquest (cosa que no passava amb els anteriors) te alguna cosa a veure. Per fi la direcció del districte està en mans d’algú a qui el districte li interessa, i no només com a plataforma d’ambicions polítiques.
També cal reconèixer que, a pesar de les fortes molèsties, ha valgut la pena encetar ara totes les obres. Reconec que al principi la sensació era que s’havien tornat boixos a l’Ajuntament, o que es volia fer la vida impossible als veïns iniciant totes les obres alhora. La veritat és que ara que han arribat els retalls als pressupostos públics, hem de reconèixer que si s’hagués anat massa a poc a poc, igual no s’arribava mai...
La qüestió que aquí vull tractar és el dèficit de participació ciutadana en aquest procés. Cal situar això en el seu context. Els negatius resultats de la campanya pel referèndum de la Diagonal obliguen a repensar la participació dels ciutadans. La veritat és que aquell procés va estar més orientat a la propaganda que a la real participació. Va suposar un gran (i car) desplegament de medis, però la gent tenia la sensació de que tot es decidia a un nivell fora del seu control. En aquest ambient, la forta campanya (bastant demagògica i esbiaixada, tot s’ha de dir) d’alguns medis de comunicació a favor de la “no opció” C , va decantar definitivament tot aquest procés. Probablement, desprès d’aquest episodi, els responsables polítics mostren un fort recel a tot el que sigui “participació”.
Però s’equivoquen, el problema és precisament l’absència de participació, haver imposat una interpretació de la democràcia representativa que implica total delegació, de manera que els ciutadans no es senten responsables de la marxa de la seva ciutat, dipositant aquesta responsabilitat en “els polítics”. Així, la única forma d’expressió és la queixa. Queixa que ni tan sols esdevé acció política i que, si es dona la possibilitat de votar, es transforma fàcilment en un “que es fotin”.
Davant d’un altre comentari sobre la manca de canals de participació, des del districte es va respondre a aquest blog que hi ha un diàleg amb les associacions. Però, algú coneix l’associació de veïns del barri del Guinardó? Segons la web de la federació d’associacions es diu “Joan Maragall” i te una adreça de e-mail, però ningú respon quan se li escriu. De fet, probablement el 99% dels veïns del barri no coneguin cap activitat d’aquesta associació fantasma ni sàpiguen res del seu discurs sobre el barri. Hi ha altres entitats culturals i de temps lliure, i amb una activitat real i valuosa, però la majoria dels veïns del barri no les perceben com eines per participar en la transformació del seu entorn.
La transformació del barri del Guinardó hauria estat una gran oportunitat per implicar als veïns en la definició del seu barri. Però no a través de referèndums, sinó promovent trobades per proposar, per discutir, i facilitant la participació en el seguiment de les obres. Els veïns són els primers interessats en un disseny adequat i una realització correcte. Però finalment tot ha quedat en mans de tècnics desconnectats del dia a dia dels carrers del barri. I el que és pitjor, no està clar si estem davant un pla de barri o un conjunt d’actuacions desconnectades. Si hi ha pla, no el coneixen els veïns.
Algunes qüestions sobre el disseny. En obres anteriors tant de gran magnitud (Pg Maragall) com petita escala (passatge Llívia), es va dissenyar la filera d’arbrat de manera que oferís un continuo vegetal, amb tres avantatges: el impacte paisatgístic, la continuïtat de l’ombra a l’estiu i una barrera per la invasió de les voreres pels cotxes sense necessitat d’omplir-les de fitons. Per això, es va planificar l’aternància entre arbres, fanals i altres elements del mobiliari urbà de manera que es garantís aquesta continuïtat. Ara, les obres es fan sense fer aquesta previsió. Fanals, arbres i altres elements sembla que es planifiquen per separat, i si hi ha coincidències, els arbres són els que perden. Ha passat això a Verge de Montserrat, a on el passatge mai serà com el aconseguit al Passeig Maragall, i als carrers que ara s’¡urbanitzen, que mai aconseguiran l’efecte del passatge Llívia. A més, quan la filera d’arbres i fanals està en una vorera, en lloc de fer aparcar els cotxes a l’altra banda, i aprofitar així aquella barrera per impedir la invasió, es fa l’aparcament al mateix costat (com a Varsòvia) o alternant (com a Agregació). Com a resultat, o be s’ha d’omplir de fitons la vorera que no te arbrat (despesa que es podria haver evitat i impacte negatiu) o es deixa que.com fins ara, la vorera més estreta s’ompli de cotxes els dissabtes i diumenges, quan no hi ha vigilància.
Una altre mancança és que seguim sense cap carrer de vianants al nostre barri. Tan sols hi ha una petita actuació en aquest sentit al final de Renaixença, però s’ha desaprofitat la oportunitat de reanimar el comerç del passatge Llívia convertint aquest carrer en un eix de vianants. I també s’ha desaprofitat la possibilitat de fer unes remodelacions orientades a crear una zona 30 amb plataformes úniques, com s’ha fet en altres barris. Una llàstima.
I novament, com única sortida de participació resten només les queixes davant algunes “chapucillas”. Alguns exemples a les obres de la Rambla de la Muntanya:
a) Alguns guals dels passos de vianants es van fer col•locant les lloses que serveixen per guiar als cecs al revés, paral•leles i no perpendiculars a la voravia. La queixa dels veïns ha funcionat, però s’han gastat diners refent el que ja estava fet.
b) Es van fer guals a on feia anys que ja no funcionava l’entrada i sortida de vehicles. Idem a l’anterior.
c) Mentre que el disseny de les cantonades de la majoria dels carreres anul•lava el xamfrans per donar més espai als vianants, en algunes cruïlles es van mantenir. Desprès algú es va adonar i es va tenir que refer l’obra (la cantonada Vinayals-Rambla a on estan els contenidors s’ha refet 5 vegades! en el darrer anys).
d) S’han fet guals per sortides de vehicles que contravenen la normativa que evitava desnivells pels vianants.
Això ha comportat despeses innecessàries que encareixen les obres, i es podriren haver estalviat amb la participació dels veïns.
Finalment, la participació dels veïns en la reforma del barri hauria estat l’oportunitat d’or per formar una xarxa social que s’impliqués en altres temes diferents dels urbanístics, com els de convivència i acció social. La participació és fonamental per la creació d’una forta xarxa social, especialment en moments en els que l’Estat del benestar està sofrint seriosos atacs, i amb ell la mateixa democràcia.
També cal reconèixer que, a pesar de les fortes molèsties, ha valgut la pena encetar ara totes les obres. Reconec que al principi la sensació era que s’havien tornat boixos a l’Ajuntament, o que es volia fer la vida impossible als veïns iniciant totes les obres alhora. La veritat és que ara que han arribat els retalls als pressupostos públics, hem de reconèixer que si s’hagués anat massa a poc a poc, igual no s’arribava mai...
La qüestió que aquí vull tractar és el dèficit de participació ciutadana en aquest procés. Cal situar això en el seu context. Els negatius resultats de la campanya pel referèndum de la Diagonal obliguen a repensar la participació dels ciutadans. La veritat és que aquell procés va estar més orientat a la propaganda que a la real participació. Va suposar un gran (i car) desplegament de medis, però la gent tenia la sensació de que tot es decidia a un nivell fora del seu control. En aquest ambient, la forta campanya (bastant demagògica i esbiaixada, tot s’ha de dir) d’alguns medis de comunicació a favor de la “no opció” C , va decantar definitivament tot aquest procés. Probablement, desprès d’aquest episodi, els responsables polítics mostren un fort recel a tot el que sigui “participació”.
Però s’equivoquen, el problema és precisament l’absència de participació, haver imposat una interpretació de la democràcia representativa que implica total delegació, de manera que els ciutadans no es senten responsables de la marxa de la seva ciutat, dipositant aquesta responsabilitat en “els polítics”. Així, la única forma d’expressió és la queixa. Queixa que ni tan sols esdevé acció política i que, si es dona la possibilitat de votar, es transforma fàcilment en un “que es fotin”.
Davant d’un altre comentari sobre la manca de canals de participació, des del districte es va respondre a aquest blog que hi ha un diàleg amb les associacions. Però, algú coneix l’associació de veïns del barri del Guinardó? Segons la web de la federació d’associacions es diu “Joan Maragall” i te una adreça de e-mail, però ningú respon quan se li escriu. De fet, probablement el 99% dels veïns del barri no coneguin cap activitat d’aquesta associació fantasma ni sàpiguen res del seu discurs sobre el barri. Hi ha altres entitats culturals i de temps lliure, i amb una activitat real i valuosa, però la majoria dels veïns del barri no les perceben com eines per participar en la transformació del seu entorn.
La transformació del barri del Guinardó hauria estat una gran oportunitat per implicar als veïns en la definició del seu barri. Però no a través de referèndums, sinó promovent trobades per proposar, per discutir, i facilitant la participació en el seguiment de les obres. Els veïns són els primers interessats en un disseny adequat i una realització correcte. Però finalment tot ha quedat en mans de tècnics desconnectats del dia a dia dels carrers del barri. I el que és pitjor, no està clar si estem davant un pla de barri o un conjunt d’actuacions desconnectades. Si hi ha pla, no el coneixen els veïns.
Algunes qüestions sobre el disseny. En obres anteriors tant de gran magnitud (Pg Maragall) com petita escala (passatge Llívia), es va dissenyar la filera d’arbrat de manera que oferís un continuo vegetal, amb tres avantatges: el impacte paisatgístic, la continuïtat de l’ombra a l’estiu i una barrera per la invasió de les voreres pels cotxes sense necessitat d’omplir-les de fitons. Per això, es va planificar l’aternància entre arbres, fanals i altres elements del mobiliari urbà de manera que es garantís aquesta continuïtat. Ara, les obres es fan sense fer aquesta previsió. Fanals, arbres i altres elements sembla que es planifiquen per separat, i si hi ha coincidències, els arbres són els que perden. Ha passat això a Verge de Montserrat, a on el passatge mai serà com el aconseguit al Passeig Maragall, i als carrers que ara s’¡urbanitzen, que mai aconseguiran l’efecte del passatge Llívia. A més, quan la filera d’arbres i fanals està en una vorera, en lloc de fer aparcar els cotxes a l’altra banda, i aprofitar així aquella barrera per impedir la invasió, es fa l’aparcament al mateix costat (com a Varsòvia) o alternant (com a Agregació). Com a resultat, o be s’ha d’omplir de fitons la vorera que no te arbrat (despesa que es podria haver evitat i impacte negatiu) o es deixa que.com fins ara, la vorera més estreta s’ompli de cotxes els dissabtes i diumenges, quan no hi ha vigilància.
Una altre mancança és que seguim sense cap carrer de vianants al nostre barri. Tan sols hi ha una petita actuació en aquest sentit al final de Renaixença, però s’ha desaprofitat la oportunitat de reanimar el comerç del passatge Llívia convertint aquest carrer en un eix de vianants. I també s’ha desaprofitat la possibilitat de fer unes remodelacions orientades a crear una zona 30 amb plataformes úniques, com s’ha fet en altres barris. Una llàstima.
I novament, com única sortida de participació resten només les queixes davant algunes “chapucillas”. Alguns exemples a les obres de la Rambla de la Muntanya:
a) Alguns guals dels passos de vianants es van fer col•locant les lloses que serveixen per guiar als cecs al revés, paral•leles i no perpendiculars a la voravia. La queixa dels veïns ha funcionat, però s’han gastat diners refent el que ja estava fet.
b) Es van fer guals a on feia anys que ja no funcionava l’entrada i sortida de vehicles. Idem a l’anterior.
c) Mentre que el disseny de les cantonades de la majoria dels carreres anul•lava el xamfrans per donar més espai als vianants, en algunes cruïlles es van mantenir. Desprès algú es va adonar i es va tenir que refer l’obra (la cantonada Vinayals-Rambla a on estan els contenidors s’ha refet 5 vegades! en el darrer anys).
d) S’han fet guals per sortides de vehicles que contravenen la normativa que evitava desnivells pels vianants.
Això ha comportat despeses innecessàries que encareixen les obres, i es podriren haver estalviat amb la participació dels veïns.
Finalment, la participació dels veïns en la reforma del barri hauria estat l’oportunitat d’or per formar una xarxa social que s’impliqués en altres temes diferents dels urbanístics, com els de convivència i acció social. La participació és fonamental per la creació d’una forta xarxa social, especialment en moments en els que l’Estat del benestar està sofrint seriosos atacs, i amb ell la mateixa democràcia.
21 de novembre 2009
Alguna cosa es mou
S'estan fent obres al districte i, per primera vegada en molt temps, sembla que hi ha un pla darrera d'elles. Hi ha clares millores a barris com el Baix Guinardó, Horta, Font de'n Fargues, i també al Guinardó, on sembla que es comencen a moure els voltants del mercat i el Mas Guinardó
Si en el post anterior feia referència a l'oportunitat perduda a les obres del carrer Agregació, ara sembla que finalment s'han aprofitat per millorar aquest carrer, al que li feia molta falta, i un altre pel que no hi havia tanta urgència, com és Torre dels Pardals. Esperem que aquest últim recuperi els arbres desapareguts amb les obres.
Però del que no sabem res es del projecte publicitat dues vegades, una fa anys en temps de l'anterior regidora i una altra fa poc a través del Pla d'Actuació del Districte (PAD): la remodelació de la RAMBLA DE LA MUNTANYA. Per alguna estranya raó, s'estan fent obres no previstes al PAD, mentre que d'aquesta que sí estava prevista no se'n sap res. Sembla que aquest carrer continuarà sent un dels més deteriorats i tristos de la ciutat. Les més de 100 signatures de veïns i gent que treballa al carrer que fa uns anys es van lliurar, no han servit de res.
I tampoc coneixem si hi ha un pla per dinamitzar el comerç en l'únic carrer del barri (a banda de les avingudes, que també estan en recessió), que encara te algunes botigues: el passatge Llívia. El nostre és pot ser l'únic barri de Barcelona sense un carrer amb plataforma única, exclusiu per vianants. El passatge Llívia que uneix la zona al voltant del mercat i la plaça Guinardó seria el més indicat per aquesta transformació que contribuiria a donar vida al barri, però fa uns anys es va fer en una part del carrer una remodelació poc meditada que no anava en aquest sentit, i desprès el poc afortunat canvi de sentit de Vinyals va forçar que Llívia sigui ara un carrer de sortida del vehicles del barri.
En qualsevol cas, saludem les millores i felicitem als veïns del carrer Agregació, però continua fent falta UN PLA FET AMB LA PARTICIPACIÓ DELS VEÏNS. Millorar els carrers, fer un eix per vianants i la creació d'una zona 30 ajudarien a aconseguir un barri pacificat pel que fa al transit, però ple de vida per les persones.
Si en el post anterior feia referència a l'oportunitat perduda a les obres del carrer Agregació, ara sembla que finalment s'han aprofitat per millorar aquest carrer, al que li feia molta falta, i un altre pel que no hi havia tanta urgència, com és Torre dels Pardals. Esperem que aquest últim recuperi els arbres desapareguts amb les obres.
Però del que no sabem res es del projecte publicitat dues vegades, una fa anys en temps de l'anterior regidora i una altra fa poc a través del Pla d'Actuació del Districte (PAD): la remodelació de la RAMBLA DE LA MUNTANYA. Per alguna estranya raó, s'estan fent obres no previstes al PAD, mentre que d'aquesta que sí estava prevista no se'n sap res. Sembla que aquest carrer continuarà sent un dels més deteriorats i tristos de la ciutat. Les més de 100 signatures de veïns i gent que treballa al carrer que fa uns anys es van lliurar, no han servit de res.
I tampoc coneixem si hi ha un pla per dinamitzar el comerç en l'únic carrer del barri (a banda de les avingudes, que també estan en recessió), que encara te algunes botigues: el passatge Llívia. El nostre és pot ser l'únic barri de Barcelona sense un carrer amb plataforma única, exclusiu per vianants. El passatge Llívia que uneix la zona al voltant del mercat i la plaça Guinardó seria el més indicat per aquesta transformació que contribuiria a donar vida al barri, però fa uns anys es va fer en una part del carrer una remodelació poc meditada que no anava en aquest sentit, i desprès el poc afortunat canvi de sentit de Vinyals va forçar que Llívia sigui ara un carrer de sortida del vehicles del barri.
En qualsevol cas, saludem les millores i felicitem als veïns del carrer Agregació, però continua fent falta UN PLA FET AMB LA PARTICIPACIÓ DELS VEÏNS. Millorar els carrers, fer un eix per vianants i la creació d'una zona 30 ajudarien a aconseguir un barri pacificat pel que fa al transit, però ple de vida per les persones.
07 de setembre 2009
Obres carrer Agregació
Sembla que finalment l'Ajuntament s'ha decidit aprofitar les obres del carrer Agregació per fer algunes millores. Entre elles, ampliació de voreres. Be!
Però, incomprensiblement, a diferència d'altres carrers del districte, no hi ha prevista la creació d'una línia d'arbrat. El color gris continuarà dominant aquest carrer.
Tampoc es plateja de moment fer al nostre barri una Zona 30 com a Horta:
http://w3.bcn.es/V01/Serveis/Noticies/V01NoticiesLlistatNoticiesCtl/0,2138,321150885_323795929_1_966176120,00.html?accio=detall&home=
Però, incomprensiblement, a diferència d'altres carrers del districte, no hi ha prevista la creació d'una línia d'arbrat. El color gris continuarà dominant aquest carrer.
Tampoc es plateja de moment fer al nostre barri una Zona 30 com a Horta:
http://w3.bcn.es/V01/Serveis/Noticies/V01NoticiesLlistatNoticiesCtl/0,2138,321150885_323795929_1_966176120,00.html?accio=detall&home=
05 de juliol 2009
Per una acció col·lectiva
Com resposta al darrer post s'han manifestat dues persones, veïnes de la Rambla de la Muntanya, amb ganes de fer coses. Pot ser podríem donar un pas més enllà de la recollida de signatures i iniciar una sèrie de trobades de veïns i veïnes per explorar en què estem d'acord i endegar iniciatives per la millora del nostre entorn i de la convivència.
Pot ser ara, amb una part de vacances i l'altre preparant-les no és el millor moment, però al setembre podríem fer una trobada.
Què us sembla?
Pot ser ara, amb una part de vacances i l'altre preparant-les no és el millor moment, però al setembre podríem fer una trobada.
Què us sembla?
03 de maig 2009
Ens prenem en serio l'àrea verda?
L'àrea verda ha suposat en molts barris la recuperació de l'espai pels veins, i una subordinació dels automòbils als vianants amb l'ordenament de l'aparcament i l'àlliberament de les voreres que això comporta.
Però al Guinardó sembla que tot és difernt, i que la desídia es la "marca de la casa". Aquí podem veure dos casos. El primer és el més irritant. El camió groc de la foto ocupa diariament la vorera de la Rambla de la Muntanya tant a hores de l'àrea verda com disssabtes i diumenges tot el dia, sense que, fins al moment, ningú l'hagi multat ni convidat a cercar un espai més adient per aparcar. La impunitat fa que el seu conductor ni es preocupi de deixar un mínim espai per que els vianants puguin passar per la vorera.
D'altra banda, la reserva d'espais per les motos feia preveure que aquestes deixarien espai lliure a les voreres. ... Les altres dues fotos mostren l'espai reservat a la cantonada Ronda Guinardo amb passatge Llívia totalment buit, i 20 metres més amunt, la mateixa vorera plena de motos.Alliberem les voreres pelsvianants!!
06 de març 2009
Participació ciutadana per decidir sobre la Diagonal. I sobre el nostre barri?
La transformació de la Diagonal es decidirà amb una gran consulta ciutadana
Si no es queda en una operació política de façana, això pot suposar un avenç en la democratització de la nostra ciutat. En altres indrets s'ha explorat en la creació de presupostos municipals amb participació de la ciutadania i semblava que Barcelona volia anar per aquesta via, però sembla que els ciutadans donen una mica de por als polítics locals.
Una consulta sobre la Diagonal te un impcate mediàtic considerable, i està per veure si tan sols es tracta d'això. L'experiència de particiapció sobre el Pla d'Actuació Municipal i el Pla d'Actuació del nostre Districte ha estat bastant decepcionant. Molts ciutadans han fet propostes, però això no ha estat l'inici d'un proc¡es de diàleg i participació. No hem tingut una resposata a les propostes que hem fet.
La participació es particualrment eficaç quan es tracta del territori més proper, dels carrers i les places del barri on vivim. Per què no hi ha, doncs, cap més possibilitat de participar que fer unes preguntes en sessions d'auciència en les que es parla de tot amb generalitats però no es prenen decissions? Per què no són consultats els veïns d'un carrer abans de fer reformes en aquest? El districte te pensat fer una sèrie d'actuacions al nostre barri, però no hi ha voluntat de discutir-les amb el veïns. Molts errors d'actuacions anteriors es podrien evitar.
Benvolguda regidora, tants mals de cap suposa consultar amb els veïns? Comptar amb la participació dels ciutadans per millorar el seu barri, no s'ho val?
Si no es queda en una operació política de façana, això pot suposar un avenç en la democratització de la nostra ciutat. En altres indrets s'ha explorat en la creació de presupostos municipals amb participació de la ciutadania i semblava que Barcelona volia anar per aquesta via, però sembla que els ciutadans donen una mica de por als polítics locals.
Una consulta sobre la Diagonal te un impcate mediàtic considerable, i està per veure si tan sols es tracta d'això. L'experiència de particiapció sobre el Pla d'Actuació Municipal i el Pla d'Actuació del nostre Districte ha estat bastant decepcionant. Molts ciutadans han fet propostes, però això no ha estat l'inici d'un proc¡es de diàleg i participació. No hem tingut una resposata a les propostes que hem fet.
La participació es particualrment eficaç quan es tracta del territori més proper, dels carrers i les places del barri on vivim. Per què no hi ha, doncs, cap més possibilitat de participar que fer unes preguntes en sessions d'auciència en les que es parla de tot amb generalitats però no es prenen decissions? Per què no són consultats els veïns d'un carrer abans de fer reformes en aquest? El districte te pensat fer una sèrie d'actuacions al nostre barri, però no hi ha voluntat de discutir-les amb el veïns. Molts errors d'actuacions anteriors es podrien evitar.
Benvolguda regidora, tants mals de cap suposa consultar amb els veïns? Comptar amb la participació dels ciutadans per millorar el seu barri, no s'ho val?
14 de gener 2009
Nova decepció al Guinardó
Nova decepció. El que en el Pla d’Actuació del Districte era “remodelació” de la Rambla de la Muntanya, ara s’ha convertit en “manteniment integral”. Es a dir, enlloc d’una actuació com la que fa anys va tenir el passatge Llívia entre la plaça Guinardó i la Ronda, tindrem una cosa així com la del carrer Varsòvia. Basta una visita als dos carrers per comprovar les diferències. Al primer es van ampliar voreres i plantar arbres. El segon segueix gairebé igual que abans de la intervenció (quants diners va costar?), i prossegueix la seva degradació.
La remodelació de la Rambla és necessària i possible. Les voreres són estretes, molt allunyades dels standards de la ciutat de Barcelona. I la calçada és més ampla del necessari. Es pot comprovar quan els dissabtes i diumenges part d’aquesta(i part de les voreres) està ocupada per vehicles aparcats irregularment a la dreta del carrer, i els autobusos de barri passen sense problemes. Es a dir, hi ha un metre i mig que es podria incorporar a les voreres, com s’ha fet en gairebé tots els carrers similars de Barcelona. I això sense reduir l’aparcament legal. A més, passades actuacions en aquest sentit com al passatge Llívia o al carrer del Centre han evitat l’aparcament irregular en aquests, i manté les voreres lliures de cotxes. Es a dir, en lloc de posar multes, es creen les condicions perquè els cotxes no ocupin l’espai dels vianants.
El “manteniment” serveix pels carrers que no precissen transformació perquè estan equilibrats (Rambla Volart, Renaixença...) on convé evitar esvorancs i corregir obstacles. Però la Rambla de la Muntanya necessita un canvi total, en la línia de tants carrers de la ciutat.
En definitiva, volem un carrer pels vianants, amb voreres més amples, lliures de cotxes i amb arbrat. Per què a tants carrers de Barcelona sí, i en aquet indret del Guinardó no?
La remodelació de la Rambla és necessària i possible. Les voreres són estretes, molt allunyades dels standards de la ciutat de Barcelona. I la calçada és més ampla del necessari. Es pot comprovar quan els dissabtes i diumenges part d’aquesta(i part de les voreres) està ocupada per vehicles aparcats irregularment a la dreta del carrer, i els autobusos de barri passen sense problemes. Es a dir, hi ha un metre i mig que es podria incorporar a les voreres, com s’ha fet en gairebé tots els carrers similars de Barcelona. I això sense reduir l’aparcament legal. A més, passades actuacions en aquest sentit com al passatge Llívia o al carrer del Centre han evitat l’aparcament irregular en aquests, i manté les voreres lliures de cotxes. Es a dir, en lloc de posar multes, es creen les condicions perquè els cotxes no ocupin l’espai dels vianants.
El “manteniment” serveix pels carrers que no precissen transformació perquè estan equilibrats (Rambla Volart, Renaixença...) on convé evitar esvorancs i corregir obstacles. Però la Rambla de la Muntanya necessita un canvi total, en la línia de tants carrers de la ciutat.
En definitiva, volem un carrer pels vianants, amb voreres més amples, lliures de cotxes i amb arbrat. Per què a tants carrers de Barcelona sí, i en aquet indret del Guinardó no?
03 de gener 2009
El Guinardó comença el 2009 tal com va acabar el 2008: abandonat.
Un any més i les obres de l'entorn del mercat continuen aturades. Es suposava que l'obstacle era la resistència d'una única persona a deixar el seu negoci a l'exterior del Mercat. Finalment la botiga ha estat tancada, però això no ha suposat cap avenç en l'enderroc de l'edifici, més fantasmagòric que mai.
Mentrestant, el barri continua el seu deteriorament. Els solars buits que han deixat els enderrocs de Renaixença, Oblit i Llívia es van omplint de brossa i no hi ha notícies de l’obertura del carrer que justificava les expropiacions. Tot sembla indicar que ens espera un altre llarguíssim període de provisionalitat.
Un bon testimoni del deteriorament de l'entorn es pot trobar al Blog de Juan Antonio Domingo, un altre veí "a l'espera".
-
Mentrestant, el barri continua el seu deteriorament. Els solars buits que han deixat els enderrocs de Renaixença, Oblit i Llívia es van omplint de brossa i no hi ha notícies de l’obertura del carrer que justificava les expropiacions. Tot sembla indicar que ens espera un altre llarguíssim període de provisionalitat.
Un bon testimoni del deteriorament de l'entorn es pot trobar al Blog de Juan Antonio Domingo, un altre veí "a l'espera".
-
29 d’agost 2008
Propostes del Pla d'Acció del Districta pel Guinardó
Fianlment ja hi ha una proposta del Districte pel Guinardó.
Es pot consultar el Pla d'Acció per a tot el Districte a http://w3.bcn.es/fitxers/participacio/pam/padhortacat.835.pdf
Aquí transcriurem només el que afecta al nostre barri. Caldrà estar vigilants per tal de que es dugui a terme:
1. Projectes urbanístics d'interès de ciutat
2.Equipaments.
4. Mobilitat (genèric de Disctircte)
...
Es pot consultar el Pla d'Acció per a tot el Districte a http://w3.bcn.es/fitxers/participacio/pam/padhortacat.835.pdf
Aquí transcriurem només el que afecta al nostre barri. Caldrà estar vigilants per tal de que es dugui a terme:
1. Projectes urbanístics d'interès de ciutat
- Finalitzar la connexió de Teodor Llorente i passeig de Maragall, i les urbanitzacions que se’n deriven.
- Traslladar l’actual mercat a la carpa provisional, enderrocar l’actual edifi ci i construir el nou Mercat del Guinardó, amb complement de supermercat.
- Iniciar la construcció del conjunt d’equipaments de l’illa del mercat començant per l’aparcament, el CAP i el Mercat del Guinardó.
- Impulsar l’enderroc del viaducte de la ronda del Guinardó per tal de recuperar aquest espai i fer-lo més amable i transitable per a les persones.
- Estudiar el projecte de remodelació de Pi i Margall.
- Actualitzar la previsió d’equipaments de l’illa del Torrent d’en Melis.
2.Equipaments.
- Ampliar la Biblioteca Mercè Rodoreda per guanyar-hi espai de sala d’actes.
- Impulsar les accions necessàries per avançar en la construcció de la residència per a gent gran i centre de dia a la UA3 del Mercat del Guinardó.
- Redactar del projecte per a la construcció de la nova escola bressol a la UA3
del Mercat del Guinardó. - Continuar buscant alternatives per aconseguir el trasllat del CEIP Tresfonts.
- Dur a terme les obres del Mas Guinardó i iniciar-ne el funcionament com a
hotel d’entitats. Garantir espais alternatius per a les activitats que es desenvolupin
durant les obres. Dur a terme una remodelació dels entorns que
garanteixi l’ús públic de tot l’espai. - Impulsar les mesures per dur a terme el casal de joves a la UA3 del Mercat
del Guinardó i estudiar-ne la defi nició i la forma de gestió amb el Consell de
la Joventut. - Construir noves pistes de bitlles catalanes al parc del Príncep de Girona en el
marc de la seva remodelació així com també als Jardins de Frederica
Montseny. - Fer el seguiment de la construcció del nou CAP de la UA3 del Mercat del
Guinardó. - Cedir el solar per a la construcció d’una residència per a persones amb discapacitat
psíquica a Torrent d’en Melis. - Construir un aparcament a la UA3 del Mercat del Guinardó.
- Estudiar un possible aparcament a l’antiga Cinematografi a Marín (Renaixença-
Villar). - Aprofitar el nou Mercat del Guinardó i l’illa d’equipaments de la UA3 per fer
un pla de dinamització del comerç al Guinardó i a l’Eix Maragall.
- Urbanitzar la rambla de la Muntanya.
- Arranjar el carrer de Varsòvia.
- Construir escales mecàniques a Telègraf (entre Varsòvia i Doctor Cadevall).
- Estudiar la construcció de possibles noves escales mecàniques.
- Reurbanitzar els jardins de Frederica Montseny i plaça de Salvador Riera amb la remodelació del Mas Guinardó.
- Fer el seguiment de la urbanització de la plaça de Maragall.
- Urbanitzar parterres del carrer del Mas Casanovas (ronda del Guinardó per sobre l’hospital de Sant Pau).
- Estudiar mancances de clavegueram al barri.
- Estudiar possible urbanització de carrers i places del barri (Pare Roldós, Vinyals, La Bisbal, passatge Garcini...).
4. Mobilitat (genèric de Disctircte)
- Estendre les zones 30 a tots els llocs del districte on sigui possible, exclosesles vies bàsiques preferents i les zones de prioritat per als vianants.
- Estendre espais per a vianants, itineraris per anar a peu i camins escolars.
- Avançar en la reducció del soroll ocasionat pel trànsit. En aquells llocs on esconsideri oportú avançarem en la implementació d’asfalt sonoreductor.
- Fer un seguiment des del disseny urbanístic i el manteniment per millorarl’accessibilitat de l’espai públic i fer carrers i places amables i segurs (mobiliariurbà, enllumenat, etc.).
- Crear una xarxa de carrils bici segregats que permeti unir alguns dels barrisdel districte amb la resta de la ciutat. Entre altres, seria possible al passeig de la Vall d’Hebron, als carrers Tajo, Lisboa, Pi i Margall i a la ronda del Guinardó.
- Augmentar el nombre d’aparcaments de bicicletes al districte, especialmenten els equipaments municipals i centres d’ensenyament.
- Crear parades de bicing al districte, començant pel Baix Guinardó, Guinardói passeig de Maragall.
- Estudiar la possibilitat d’implantar en alguns llocs del districte l’Àrea Verda com a mesura de dissuasió de l’ús del cotxe privat, i prioritzar, alhora,l’aparcament de veïns i veïnes, especialment en zones molt properes a grans equipaments (Montbau, Sant Genís, Guinardó, etc.).
- Estudiar la possibilitat d’ampliar l’oferta de bus de barri i connectar diferents equipaments.
- Implantar aparcaments per a motos a la calçada en carrers de voreres estretes.
- Instar la Generalitat a garantir una informació acurada de l’evolució de les obres del metro en marxa al districte.
- Finalitzar l’estudi de la mobilitat del barri del Guinardó i sotmetre’l a debat públic.
- Estudiar, en cada cas concret, les millors solucions per a la pacificació deltrànsit i la disminució de velocitat (passos de vianants elevats, bandes, senyalitzacions, etc.).
...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)