Proposta presentada per un grup de veïns al Programa d'Actuació del Districte Horta-Guinmardó 2008-2011
Fa unes dècades, el barri de Guinardó estava format bàsicament per cases d’una o dues plantes, de vegades torres amb jardí, cosa que el configurava com un espai tranquil, amb una escala molt adient per a la vida comunitària. Però les velles cases van caure i han estat substituïdes per blocs de fins a quatre plantes . En alguns carrers, com els que hi ha al voltant de la Rambla Volart, aquest canvi ha estat absorbit per la trama del barri de manera raonable. Però al mateix centre històric del barri, la zona compresa entre l’Avinguda Mare de Déu de Montserrat, la Ronda Guinardó, el Passeig Maragall i el Carrer Telègraf, els carrers tenen voreres molt estretes i sense arbres, acceptables quan hi havia petites cases i torres amb jardí, però poc adients quan l’augment de la densitat ha deteriorat força la qualitat ambiental. No és només una qüestió de paisatge urbà. Les mides de les calçades, sovint aptes per una fila d’aparcament i un espai de circulació més ample del necessari, fan habitual l’aparcament de cotxes ocupant un metre de vorera, dificultant la circulació de vianants i deteriorant l’espai d’aquests. L’aire descuidat d’aquest carrers propicia que les accions de molts veïns siguin menys cíviques que a carrers més cuidats, com ara l’abandonament constant de materials al costat dels contenidors d’escombreries. L’efecte és el de uns carrers força deteriorats, poc atractius per la vida comunitària i el passeig, bruts i inhòspits. El tancament de comerços, massiu durant la darrera dècada, ha agreujat aquest procés, de manera que els carrers no són percebuts com un espai de relació dels veïns, sinó tan sols de trànsit d’entrada i sortida de casa. Tan sols hi ha un espai obert on això canvia, la plaça del Guinardó, on la recent millora dels jocs infantils i l’obertura d’un bar-llibreria ha injectat una mica de vida, a pesar de l’escassa neteja i dels olors del clavegueram a la part baixa de la plaça. En canvi, altres parcs públics, com ara els jardins de Federica Montseny, estan molt deteriorats, i conviden poc el seu ús pels veïns, acabant per convertir-se en un espai hostil i marginal.
Aquesta situació contrasta amb els canvis produïts pels altres barris de Barcelona. Això és percep clarament al Passeig Maragall. Molts carrers del costat nord, als districtes de Sant Andreu i Nou Barris, han estat remodelats, amb ampliació de voreres, plantació d’arbres i mesures de pacificació del trànsit, com a la darrera actuació, el carrer Pinar del Rio. En canvi, al costat sud, corresponent al barri del Guinardó, no es percep cap d’aquestes actuacions. La comparació d’un i altre costat dona la impressió de que aquí es troben dues ciutats. En una es cuida l’espai pensant en els vianants, mentre que l’altre pateix un procés de deteriorament i cotxes i motos ocupen l’espai d’aquells.
És cert que alguns carrers del barri van ser remodelats fa uns anys: el carrer del Centre i el carrer dels Garrofers. Apunten en la bona direcció, però són just els carrers més curts, i fa ja temps que no es fa cap altre actuació similar. Pel que fa al passatge Llívia, la seva remodelació hauria estat molt positiva en un altre carrer de la zona, però aplicada a aquesta via resulta molt tímida. Com únic carrer amb certa activitat comercial, que comunica la plaça del barri amb el mercat, hauria estat adient la seva peatonalització, com s’ha fet en altres barris de la ciutat. Però sembla que al Guinardó no hi ha un model d’actuació, donant la sensació de que les intervencions urbanístiques, desconnectades, no apunten a cap pla coherent ni a una meta pel conjunt del barri.
Aquesta percepció es fa més aguda davant de les darreres actuacions al barri. La primera, la suposada millora del carrer Varsòvia. Desprès de les obres, res ha canviat, les voreres continuen igual (pot ser amb menys forats), estretes i amb un costat ocupat pels vehicles. L’altre decepció ha estat l’Avinguda M. D. Montserrat. A diferència del que ha passat en altres carrers importants com el Passeig Maragall o el “boulevards” de Nou Barris, aquí no s’ha ampliat les voreres ni un centímetre. L’únic que s’ha eixamplat són els carrils de circulació al suprimir la filera d’aparcaments. El resultat és que els cotxes corren més, amb més soroll i més perillositat. El paviment de les voreres és nou, res més, i s’ha perdut l’oportunitat de fer una millora com la que ha revitalitzat els carrers principals de Nou Barris o Sant Andreu, guanyant espais pels vianants.
Proposta
Cal una acció decidida per canviar el procés de degradació d’aquesta zona del Guinardó. Evidentment, les accions que algun dia es faran a l’illa del mercat beneficiaran a tot el barri. Però les obres van molt lentament i,en tot cas, la zona a la que ens referim queda a l’altre costat de la Ronda, i no es perceben millores a la vista en aquest indret.
Proposem doncs, les següents accions:
1. Remodelació dels carrers que ara tenen voreres estretes i sense arbrat: Rambla de la Muntanya, Varsòvia, Vinyals, Sales i Ferrer, La Bisbal, carrer i passatge Agregació. Es tractaria de fer intervencions d’ampliació de l’espai pels vianants, plantació d’arbrat i, quan sigui possible, prioritat invertida a favor dels vianants. Són models interessants el carrer Alella (carrer de Nou Barris amb prioritat invertida i espai d’aparcament) o Pinar del Rio (del districte de Sant Andreu, amb espai dissenyat prioritàriament pels vianants, però possibilitant la circulació de vehicles a marxa lenta)
2. Remodelació del passatge Llívia amb característiques d’illa de vianants, fomentant el seu caràcter comercial, abans de que totes les botigues acabin per tancar. Fomentar la seva integració en un circuït de vianants que vagi del mercat a l’Avinguda M. D. de Montserrat a través de la plaça Guinardó i el passatge Llívia, amb millores urbanístiques i a través de la promoció del comerç de la zona.
3. Millora i manteniment dels jardins de Federica Montseny. Reformes d’accessibilitat que millorin la seva relació amb els carrers del voltant. Integració d’equipaments (com els del Mas Guinardó) amb el parc públic, humanitzant l’espai. Millora de la vegetació.
4. Millorar el manteniment, neteja i sanejament de la plaça del Guinardó. Adequar-la a itineraris en diagonal.
5. Millorar els contenidors d’escombreries i la seva ubicació. Substituir els contenidors mixtes (on el reciclatge no és creïble) per contenidors separats (com al Passeig Maragall). Millora del seu manteniment i campanya pel seu ús cívic.
6. Planificar l’espai de manera que sigui impossible pels vehicles l’ocupació de les voreres (amb obstacles físics com arbres, bancs, papereres, fanals, etc.) i una intel·ligent distribució de passos de vianants i contenidors.
7. Iniciar un procés de participació dels veïns per al disseny del seu espai urbà
Totes aquestes accions estan referides a l’espai públic. Evidentment, hi ha un àmbit dels serveis a les persones i d’equipaments socials que s’haurien de contemplar en un marc més ampli, del conjunt del barri del Guinardó.
