El Guinardó, un altre cop en via morta

Durant molts anys el Guinardó va ser un dels barris més oblidats de Barcelona. Desprès una llarga espera, a finals de la dècada passada va iniciar-se un procés de transformació que va generar il·lusió. Ara, però, tornem a tenir un barri sense projecte, amb l'esquelet del que havia de ser el seu nou centre com testimoni de la inoperància dels que ens governen.

Assemblea de barri

Ha sortit desde el barri la proposta de formar una assemblea social del districte per tal d'extendre i perpetuar el que l'anomenat moviment dels indignats va començar fa unes dues setmanes extenent-ho als barris.

Ja es va fer una primera assemblea el dijous passat i us emplacem a participar en la pròxima que tindrà lloc el proper dimarts a les 19:00h a la plaça del nen de l'aro.

contactes:

assembleasocialhg@gmail.com

http:/http://www.blogger.com/img/blank.gif/assembleasocialhg.wordpress.com/

http://assembleasocialhg.foroactivo.com/

Del 15M al 22M: Votar o no, i a qui, en el Guinardó

A la plaça Catalunya (i a la Puerta del Sol de Madrid, i a altres ciutats) s’està concentrant un grup cada dia més nombrós de ciutadans que exigeixen una democràcia real, es a dir, participativa, en la que els interessos de les persones estigui per damunt del poder de les finances. Aquest diumenge haurem de decidir si val la pena anar a votar, si creiem que la nostra veu tindrà incidència en el nostre entorn més proper, la nostra ciutat i el nostre barri.

Aquest blog va sorgir per denunciar l’abandonament del barri del Guinardó, governat durant massa anys per regidors que ni vivien ni s’interessaven pel nostre barri. A la desídia s’havia afegit la inexistència de canals per a una autèntica participació. Es a dir, a nivell microlocal el mateix que perceben els manifestants de la plaça Catalunya a nivell més global.

El cert és que els darrers anys ha hagut un canvi molt important al Guinardó. Tant per l’estil de governar, més participatiu (no prou encara, pensem alguns), i centrat en els interessos i aspiracions dels veïns, com pels resultats. El inici de les durant dècades postergades obres de la illa del mercat, la remodelació i obertura del Mas Guinardó, la millora de molts carrers del barri. Hi ha errors tècnics i manca una més clara i decidida voluntat de donar veu als veins. Però partíem d’un abandonament tant absolut que el canvi sembla espectacular.

Pot ser estigui relacionat amb aquesta millora el fet de que l’actual regidora, Elsa Blasco, de ICV, visqui en el barri veï del Baix Guinardó, i que hagi participat en lluites veïnals en el districte (tot i que de vegades te un estil una mica irritant en la seva forma de conduir les audiències públiques...). Però hi ha una cosa més, i tornem a allò que critiquen els ocupants de la plaça Catalunya i la Puerta del Sol: Interessen les nostres aspiracions als que volen el nostre vot? Realment tenen un programa que respongui a les nostres necessitats? Ens han preguntat al respecte?

Fa dues setmanes, un veí d’aquest barri (el que subscriu això) va demanar a les cinc candidatures amb representació a l’Ajuntament quin és el seu projecte pel Guinardó. Desprès de tot aquet temps només els de ICV (el partit de la regidora) han tingut la decència de contestar. Es a dir, la resta, o passen dels veïns, o no els interessa concretar més enllà dels seus eslògans, o no tnen cap projecte pel Guinardó.

Sempre que hi ha eleccions penso si val la pena votar o no. De vegades opto per l’abstenció, fastiguejat de la demagògia i les mentides dels candidats. Ara, que es tracta del futur del nostre territori més proper, l’experiència dels darrers anys i la resposta d’uns i altres ens faciliten la decisió. Del alcalde Hereu i el PSC ja sabem que "els hi agrada Barcelona", però no sabem què volen pel Guinardó. De Trias i CiU, ja sabem que "estimen les persones" però no sabem què volen pel Guinardó. De Portabella, ERC i companyia, ja sabem que volen la independència, però no sabem què volen pel Guinardó. De Fernández i el PP sabem que volen perseguir als immigrants i.. amb aquest precedent poc importa si volen alguna cosa pel Guinardó. De ICV ha arribat una proposta, que està reproduida aquí sota. Al menys respecte a ells sí podem decidir si ens interesa o no.

De la postura que prenem els veïns depèn el futur del nostre barri. Ho hauríem de fer amb ple coneixement.

.

Que proposen pel Guinardó les candidatures a l'Ajuntament del Barcelona?

Les informacions periodístiques sobre la campanya electoral no sempre són útils. Normalment surten titulars sobre el que la ha dit més grossa, però això no ens ajuda gens a decidir (en tot cas a descartar als més impresentables).

Abans de decidir si votem i a qui ho fem, hem de saber què proposen per la nostra ciutat i pel nostre barri. Per això hem obert aquest espai per conèixer que hi ha als programes sobre el futur del Guinardó.

S'ha demanat informació a les candidatures dels partits presents actualment al consistori. Fa quatre anys només van respondre a la convocatòria d'aquest blog Iniciativa-Verds i Esquerra Republicana. Veurem aquest any qui te un pla pel nostre barri i qui no. Esperem que evitin la demagògia i plantejin fites realitzables, i que desprès es comprometin a dur-les a terme. Desprès, que cahttp://www.blogger.com/img/blank.gifdascú decideixi.

JA TENIM RESPOSTA DE LA CANDIDATURA DE INICIATIVA-VERDS.
El programa electoral així com el balanç de mandat el trobareu a la web http://programa.marquemladiferencia.cat a la qual us convido a participar ja que hem fet un gran esforç per rendir comptes com a coalició que ha tingut la responsabilitat al districte amb la regidoria de l'Elsa Blasco.

Tot i que el programa a nivell de districte contempla un seguit de propostes que òbviament afecten el barri del guinardó, us enganxo aquí quines propostes concretes del barri fem des d'ICV-EUiA

Guinardó:

• Acabar amb la construcció del conjunt d’equipaments, zona verda, i habitatges de reallotjament de l’illa del Mercat del Guinardó (UA3): un CAP, una residència i centre de dia per a gent gran, un casal de joves, una escola bressol, el mercat amb supermercat, els habitatges de reallotjament, i un aparcament soterrat.
• Construcció de nous equipaments i reordenació d’alguns dels existents a l’illa de Torrent d’en Melis: amb una residència per a persones amb discapacitat psíquica, un aparcament soterrat, una nova piscina descoberta, la reubicació dels camps de futbol petits, i la reordenació i aprofitament dels espais alliberats després de l’enderroc de les cases expropiades afectades d’equipament. Reconversió del camp de futbol d’entrenament del Martinenc quan acabin les obres de la línia 9 del metro.
• Desenvolupar el Parc dels Tres Turons com a espai verd.
• Construcció d’un nou aparcament soterrat al carrer Escornalbou.
• Estudiar la construcció d’un aparcament soterrat al carrer Grècia, entre els carrers de Florència i de Garriga i Roca, i la possibilitat d’ampliar la zona verda al barri.
• Recuperar el Mas Ravellat Pla per convertir-lo en un equipament públic del Guinardó.
• Seguir les gestions iniciades per convertir la Torre Garcini en equipament públic i estudiar-ne el seu ús futur.
• Instal•lació del darrer tram d’escales mecàniques al carrer del Telègraf, entre Varsòvia i Mare de Déu de Montserrat.
• Suport i dinamització al casal d’entitats del Mas Guinardó, acabat de rehabilitar.
• Potenciar el casal infantil Guinardó i estudiar la possibilitat de crear una ludoteca.
• Estudiar la possibilitat de crear uns horts urbans.
• Reurbanitzar la Ronda del Guinardó entre Cartagena i Sant Quintí, a l’alçada de l’Hospital de Sant Pau, unint els dos sentits de circulació per crear un gran espai públic al costat.
• Reurbanització del carrer de Torre Velez.
• Urbanització definitiva de la Plaça Maragall, quan acabin les obres de la línia 9 del metro.
• Continuar amb el Pla de mobilitat del barri, per a millorar-ne l’accessibilitat i les connexions internes. I pacificar el trànsit amb la implantació de la zona 30 a la xarxa de petits carrers del barri.
• Estudiar l’ampliació de la plaça del Guinardó.
• Suport al comerç i creació d’un nou pol d’activitat entorn la nova illa del Mercat del Guinardó.
• Suport a les entitats, i en la difusió de les seves activitats.
• Potenciar i consolidar el Programa Temps de Barri.

Gràcies altre cop per donar cabuda a les nostres propostes.
Fins aviat.

Joan Vallvé Navarro
Conseller d'ICV-EUiA al districte d'Horta-Guinardó

ARA ESPEREM LES PROPOSTES DE LES ALTRES...

El nom d'aquest blog ja no és una ironia

La primavera ha portat uns quants regals. El més espectacular, el Mas Guinardó, un treball excel·lent fins el més petits detalls, per dintre i per fora, que esdevindrà centre del barri, i motor per recuperar la seva vida social.

Però de vegades emocionen més els petits detalls. Ara sí: Els arbres de la Rambla de la Muntanya.

El final de les obres: els detalls

Les entitats del barri i el districte ja estan discutint el futur a través d'un estudi de necessitats. Els propers dies ho discutirem en aquest blog, però ara anem a analitzar el resultat de les obres que, al llarg del darrer any, han canviat en part la fisiognomia del barri.

En línies generals la millora, tant temps posposada, ha estat evident. Desprès de lustres de desídia de les anteriors administracions del districte, que van deixar que el barri s’anés deteriorant, la millora ara d’un bon grapat de carrers, el final del deteriorament dels entorns del mercat amb l’obertura de Teodor Llorente i el inici de les obres del centre d’equipaments, i la rehabilitació del Mas Guinardó i el seu entorn, donen aire nou a un barri moribund.

Però en un article anterior ja vaig comentar el last de la manca de participació dels veïns en aquest procés. No em refereixo a les entitats. La gran majoria dels veïns no han estat consultats ni per l’ajuntament ni per aqeustes entitats. I no s’ha creat cap estructura per comunicar àgilment amb l’ajuntament durant les obres. Vaig a posar un exemple.

Durant les obres de la Rambla de la Muntanya s’estaven crean dos guals davant de locals que feia temps que no tenien entrada per vehicles. De fet s’estava fent un gual davant del que abans era una rampa d’entrada a un concrecionari de la Renault però que des de fa anys son... unes escales. Es a dir, cap responsable de les obres es va fixar en que no tenia cap sentit un gual allà. L’encarregat de les obres va dir que tenia ordres de fer un gual, i que no hi havia res a fer. Trucant a l’ajuntament, no van donar cap possibilitat de fer la consulta per telèfon. La única opció va ser perdre el matí fent cua a les oficines del districte. Tota la feina que tenia previst enllestir va quedar en l’aire. Això sí, vaig aprofitar per assenyalar un altre error: S’estaven col•locant al revés les lloses que indiquen als cecs que hi ha un pas de vianants de manera que no complien amb la seva funció (després de molts dies, cap responsable s’havia adonat...).

Els veïns són els que coneixen (i normalment els que més estimen) el seu carrer. Però la manca de canals de participació ha fet dependre tot el procés d’algú que estava en una llunyana oficina. I si havia alguna entitat implicada en el seguiment de les obres, o no va complir la seva funció, o ho va fer molt deficientment, o no li van fer cas. D’aquesta manera, als veïns ningú els ha preguntat res, i no han pogut opinar i menys encara decidir sobre el futur del seu propi carrer. Una oportunitat perduda.

Ara, a posteriori, algunes preguntes:

1. Per què no s’ha aprofitat, com en altres barris, per dissenyar els carrers per consolidar una zona 30, amb plataforma única, el que hauria potenciat una de les millors característiques del barri, la seva tranquil•litat i baix nivell de soroll?

2. Per què no s’ha planificat la cantonada Rambla amb Llívia per solucionar la pujada i baixada de passatgers que assisteixen al centre especial de treball? No es podrien fer zones mixtes pels autocars a unes hores i de càrrega i descàrrega en altres? No es milloraria la mobilitat de les moltes persones que van en cadires de rodes i els seus acompanyants amb una carrer de plataforma única? I aquesta plataforma única, com base d’un carrer de vianants, no seria una bona solució per fer atractiu i conservar el poc comerç que queda en el passatge Llívia?

3. Per què no es posen “fitons” o altres obstacles com papereres entre arbre i arbre per evitar la invasió de la calçada per vehicles?

4. Per què no s’han fet acabats amb la qualitat d’altres barris, com a Nou Barris o Gràcia, o fins i tot molts carrers d’Horta i el Carmel en el nostre districte?

5. Per què s’han dissenyat les fileres d’arbrat sense continuïtat?

6. Per què encara queda un pal que ja no sosté cap cable en mig del pas de vianants de Vinyals amb la Rambla? I fanals vells que ja no funcionen al costat dels nous?

7. Quan es plantaran els arbres i quines seran les seves característiques (l’hivern s’acaba)?

8. Per què, durant les obres que han suposat una pèrdua temporal de places d’aparcament, no s’han habilitat zones en espais provisionalment buits, com la prolongació de Teodor Llorente?

9. Per què s’ha fet un espai de jocs infantils en un espai absolutament inhòspit en la desembocadura d’Oblit amb la Ronda?

10. Per què no s’han planificat a temps les direccions òptimes del carrers (com el canvi a Renaixença obligat per l’accés a urgències) per adaptar les obres a aquests canvis?

11...

Be, encara estem a temps de corregir algunes coses. En qualsevol cas, insisteixo, la millora ha estat impressionant, quan s’obri el Mas Guinardó i es plantin els arbres i, molt més tard, comenci a funcionar la illa d’equipaments del mercat, aquest barri serà molt millor. Però comptant amb els veïns, sense moltes més inversions, podria ser molt millor encara.

Ara, és important no parar, i aconseguir el compromís del nou ajuntament, governi qui governi en continuar la millora, ja que el barri encara està en perill de deteriorament. I cal exigir compromisos. El que no mostri interès pel nostre barri no mereix que el votem.

Desídia?

Fa 5 (CINC!!) mesos que es van començar a instal•lar els fanals de la Rambla de la Muntanya i encara no funcionen, i els antics postes de la llum romanen en mig de dos passos de vianants. Vull creure que hi ha poderosíssimes raons tècniques, i no que algú senzillament ho ha oblidat, o que al responsable de tto això li rellisca terminar be o malament la seva feina.

Fa gairebé tres mesos que les obres van terminar, però encara no s’ha plantat cap arbre. Vull creure que hi ha poderosíssimes raons de jardineria per no haver-ho fet ja.

Però pel que no puc imaginar cap explicació és pel fet de que, desprès d’una millora que es suposa destinada als vianants, encara haguem de baixar de la vorera ja que cada dia passa el que es veu a la foto (al mateix espai del carrer que es denúncia en un post anterior d’aquest bloc). I ara sí, no puc deixar de pensar que al responsable de d’urbanisme del barri se li en fot que el carrer es torni a deteriorar per manca de protecció de les voreres a la invasió dels cotxes.

Una iniciativa interessant: (Re)construint espais comunitaris amb les noves veïnes.

De vegades hi ha iniciatives molt interessants, que responen a necessitats socials evidents, que no són prou conegudes. Reprodueixo a continuació una informació del districte que mostra una molt bona pràctica, i que contrasta positivament amb les “solucions” que estem acostumats a sentir quan els típics “llestos” i demagogs parlen, per exemple, de immigració.A més, en aquest cas,la iniciativa és vàlida tant per gent nouvinguda com per gent "de tota la vida".

Troba't. Projecte per a Dones
El Programa de Nous Veïns i Veïnes, en el marc del Pla de ciutadania, convivència i immigració d‟Horta-Guinardó,inicia enguany un projecte per a dones del districte que hagin o estiguin passant per un moment de canvi important en la seva vida (procés migratori, separació...) el qual suposi un obstacle per a la seva socialització.
El propòsit d‟aquest projecte és donar suport a les participants perquè desenvolupin la seva capacitat de recuperació o resiliència davant d‟aquests canvis vitals, que solen produir-se al llarg de la vida i el significat de la seva situació pot variar notablement segons la manera de viure‟ls.

Què oferim?
“Un espai de trobada en el que es facilita la interrelació, el coneixement i el reconeixement mutu, el coneixement de l‟entorn i la vinculació amb aquest”
Com a éssers socials, les relacions formen part de la nostra salut emocional i de la nostra vida. A més, actualment s‟estudien i es reconeixen les xarxes com a eina facilitadora per manejar situacions complexes, sovint condicionades per les desigualtats de gènere. Les xarxes continuen sent un mitjà i comencen a ser també una meta en sí mateixes.
D‟altra banda, l'ús dels recursos disponibles ha passat a ser una dimensió de la resiliència o capacitat de recuperació.
Per fer-ne ús és indispensable conèixer-los, comprendre‟n la importància i incorporar-los a la vida quotidiana.
Aquestes són dues de les dimensions més importants d‟aquest projecte, que pretén desenvolupar la capacitat d‟ús
dels recursos disponibles tant interns como externs per superar la seva situació.

Objectius
• Promoure el desenvolupament o recuperació de las habilitats o recursos per aprofitar aquesta situació de canvi
com una oportunitat de millora i creixement personal.
• Potenciar la autonomia personal a través del coneixement i control de les emociones personals.
• Facilitar el coneixement i l‟ús dels recursos que ofereix el territori com a palanca de desenvolupament personal.

Tot esperant que es plantin els arbres

A l’espera de que es plantin els arbres i s’encenguin els nous fanals, les obres del barri estan ja prou avançades comn per que poguem adonar-nos d'alguns errors de disseny.


A la Rambla de la Muntanya hi un llarg espai sense reserva per arbrat davant del 66. Habitualment aquests gairebé 20 metres de vorera sense obstacles (veure la foto) és envaït per camions i furgonetes que carregen i descarreguen del taller que hi ha al davant. És tant aquesta forma d’abús que comença ja a deteriorar-se la nova vorera i s’evidencia la funció que podrien fer els arbres i altres peces del mobiliari urbà per protegir l’espai dels vianants . Hi ha raons per no plantar arbres aquí? És un oblit? O algú ha volgut fer un favor a algú per poder fer càrrega i descàrrega a sobre de la vorera? Si calia un espai d’aquestes característiques, per què no es fa una reserva just al davant, a la filera d’aparcaments? Fins i tot es podria fer un espai mixt, que a les hores d’entrada i sortida del taller ocupacional servís pels autocars que ara col•lapsen el carrer al no tenir espai suficient. Si no es corregeix l’error, esperem al menys que quan acabin les obres es col•loquin els “fitons”, obstacles que preserven als vianants de la invasió de cotxes i camions. Però sempre seria millor dos arbres i dos fitons que no quatre o sis fitons...

En aqueta línia, cal celebrar la correcció que s’ha fet en un tram del carrer Varsòvia, canviant la filera d’aparcament de manera que aquesta protegeix la vorera en la que no hi ha arbres i fanals. El que no s’entèn es per què no s’ha fet el mateix a la resta del carrer, o al de Agregació.

Un altre error de disseny és el pas de vianants que creua el passatge Llívia, baixant pe la Rambla de la Muntanya, la majoria dels vianants creuen directament, estalviant la volta a la que obligaria l’ús d’aquest pas, però sortint de darrera d’uns contenidors que tapen la visibilitat dels conductors. Aquest és un perill que s’hauria evitat simplement posant el pas de vianants al costat de la cantonada, que és per on (lògicament) passa la gent.

També crida l’atenció la desaparició d’espais per aparcament de motos, de manera que aquestes tornar a ocupar les voreres, no gaire amples. I per què es mantenen espas per contenidors que no existeixen.

Per últim, és una llàstima que no s’hagi aprofitat la remodelació per pacificar més el tràfic i fer del Guinardó una “zona 30”, evitant accidents, i reduint el soroll dels cotxes en carrers molt estrets que amplifiquen el so dels motors.

Veurem com queden les coses quan tot s’acabi, i puguem celebrar que finalment sigui una realitat el títol d’aquet blog: Els arbres de la Rambla de la Muntanya.

Anna Maria Martínez Sagi

La "nova identitat" de l'antic Passatge Agregació, ara Carrer d'Anna Maria Martínez Sagi. Aquest nou nom contrubueix a incrementar els encara pocs carrers de Barcelona amb nom de dona. Són poques, però la majoria persones amb trajectòries interessants. Al nostre barri tenim els de dues dones progressistes, que van fer importants aportacions en temps de la República, la Federica Montseny, a qui va estar dedicat un parc, i ara l'Anna M.Fernández Sagi. Per saber alguna cosa d'ella, veure la Wiquipèdia

El carrer aviat tindrà un nou aspecte, amb voreres més amples i arbres, i esperem que el parc de la Federica Montseny, un cop acabades les obres del Mas Guinardó, es converteixi en el lloc agradable que hauria de ser.