Les entitats del barri i el districte ja estan discutint el futur a través d'un estudi de necessitats. Els propers dies ho discutirem en aquest blog, però ara anem a analitzar el resultat de les obres que, al llarg del darrer any, han canviat en part la fisiognomia del barri.
En línies generals la millora, tant temps posposada, ha estat evident. Desprès de lustres de desídia de les anteriors administracions del districte, que van deixar que el barri s’anés deteriorant, la millora ara d’un bon grapat de carrers, el final del deteriorament dels entorns del mercat amb l’obertura de Teodor Llorente i el inici de les obres del centre d’equipaments, i la rehabilitació del Mas Guinardó i el seu entorn, donen aire nou a un barri moribund.
Però en un article anterior ja vaig comentar el last de la manca de participació dels veïns en aquest procés. No em refereixo a les entitats. La gran majoria dels veïns no han estat consultats ni per l’ajuntament ni per aqeustes entitats. I no s’ha creat cap estructura per comunicar àgilment amb l’ajuntament durant les obres. Vaig a posar un exemple.
Durant les obres de la Rambla de la Muntanya s’estaven crean dos guals davant de locals que feia temps que no tenien entrada per vehicles. De fet s’estava fent un gual davant del que abans era una rampa d’entrada a un concrecionari de la Renault però que des de fa anys son... unes escales. Es a dir, cap responsable de les obres es va fixar en que no tenia cap sentit un gual allà. L’encarregat de les obres va dir que tenia ordres de fer un gual, i que no hi havia res a fer. Trucant a l’ajuntament, no van donar cap possibilitat de fer la consulta per telèfon. La única opció va ser perdre el matí fent cua a les oficines del districte. Tota la feina que tenia previst enllestir va quedar en l’aire. Això sí, vaig aprofitar per assenyalar un altre error: S’estaven col•locant al revés les lloses que indiquen als cecs que hi ha un pas de vianants de manera que no complien amb la seva funció (després de molts dies, cap responsable s’havia adonat...).
Els veïns són els que coneixen (i normalment els que més estimen) el seu carrer. Però la manca de canals de participació ha fet dependre tot el procés d’algú que estava en una llunyana oficina. I si havia alguna entitat implicada en el seguiment de les obres, o no va complir la seva funció, o ho va fer molt deficientment, o no li van fer cas. D’aquesta manera, als veïns ningú els ha preguntat res, i no han pogut opinar i menys encara decidir sobre el futur del seu propi carrer. Una oportunitat perduda.
Ara, a posteriori, algunes preguntes:
1. Per què no s’ha aprofitat, com en altres barris, per dissenyar els carrers per consolidar una zona 30, amb plataforma única, el que hauria potenciat una de les millors característiques del barri, la seva tranquil•litat i baix nivell de soroll?
2. Per què no s’ha planificat la cantonada Rambla amb Llívia per solucionar la pujada i baixada de passatgers que assisteixen al centre especial de treball? No es podrien fer zones mixtes pels autocars a unes hores i de càrrega i descàrrega en altres? No es milloraria la mobilitat de les moltes persones que van en cadires de rodes i els seus acompanyants amb una carrer de plataforma única? I aquesta plataforma única, com base d’un carrer de vianants, no seria una bona solució per fer atractiu i conservar el poc comerç que queda en el passatge Llívia?
3. Per què no es posen “fitons” o altres obstacles com papereres entre arbre i arbre per evitar la invasió de la calçada per vehicles?
4. Per què no s’han fet acabats amb la qualitat d’altres barris, com a Nou Barris o Gràcia, o fins i tot molts carrers d’Horta i el Carmel en el nostre districte?
5. Per què s’han dissenyat les fileres d’arbrat sense continuïtat?
6. Per què encara queda un pal que ja no sosté cap cable en mig del pas de vianants de Vinyals amb la Rambla? I fanals vells que ja no funcionen al costat dels nous?
7. Quan es plantaran els arbres i quines seran les seves característiques (l’hivern s’acaba)?
8. Per què, durant les obres que han suposat una pèrdua temporal de places d’aparcament, no s’han habilitat zones en espais provisionalment buits, com la prolongació de Teodor Llorente?
9. Per què s’ha fet un espai de jocs infantils en un espai absolutament inhòspit en la desembocadura d’Oblit amb la Ronda?
10. Per què no s’han planificat a temps les direccions òptimes del carrers (com el canvi a Renaixença obligat per l’accés a urgències) per adaptar les obres a aquests canvis?
11...
Be, encara estem a temps de corregir algunes coses. En qualsevol cas, insisteixo, la millora ha estat impressionant, quan s’obri el Mas Guinardó i es plantin els arbres i, molt més tard, comenci a funcionar la illa d’equipaments del mercat, aquest barri serà molt millor. Però comptant amb els veïns, sense moltes més inversions, podria ser molt millor encara.
Ara, és important no parar, i aconseguir el compromís del nou ajuntament, governi qui governi en continuar la millora, ja que el barri encara està en perill de deteriorament. I cal exigir compromisos. El que no mostri interès pel nostre barri no mereix que el votem.
