21 d’abril 2007

Consideracions entorn la degradació d'un barri

(resposta a la carta de la regidora)

Benvolguda regidora.

Agraeixo la teva resposta, i celebro que a la direcció del Districte hi hagi una voluntat de millorar el barri del Guinardó. Voldria, però, fer unes consideracions pel que fa al contingut de la teva carta respecte a les previsions d'actuació urbanística, la qualitat de les intervencions i, sobre tot, la promoció de la participació ciutadana.

Són conegudes al barri les previsions de transformació del voltants del mercat, i són obres esperades des de fa molt temps. El problema es que, seguint la tònica de les intervencions al nostre barri, el període de provisionalitat s'allarga temps i temps. Els resultats no són neutres, doncs mentrestant hi ha un procés de deteriorament de l'entorn que no és tan sols un problema urbanístic, ja que termina per afectar a la vida social del barri. Quan la meva família va arribar a aquesta part del barri fa ara només dotze anys, encara hi havia vida als carrers, al mercat funcionaven totes les parades i al passatge Llívia estaven obertes totes les botigues. És veritat que les parades ara tancades o les persianes de les botigues baixades permanentment formen part d'una tendència relacionada amb els canvis en les formes d'organització social i familiar, i els hàbits de consum. Però en altres barris això s'ha reconduït gràcies, precisament, a l'acció urbanística. Al Guinardó no. S'ha deixat passar el temps, i les tímides actuacions (per exemple, es va perdre l'oportunitat de revitalitzar el passatge Llívia al renunciar a fer-ho d'ús exclusiu per vianants), no serveixen per provocar canvis. Si la reforma del mercat i l'obertura del Carrer Gran s'haguessin fet fa uns anys encara s'hauria salvat l'estructura de petit comerç que hi havia al voltant. Ara, pot ser salvarem el mercat, però ja no està clar si es podrà recuperar alguna cosa fora dels estrictes límits de l'illa. Mentre no es feia res, zones verdes com els jardins de Federica Montseny es deterioraven, de manera que anava disminuint el nombre de mares i pares que portaven els seus fills a jugar als jocs infantils que, així abandonats, eren víctimes del vandalisme de manera que al final ningú ho percebia com un espai adequat per portar nens a jugar. I, en el cas de la Rambla de la Muntanya, no només no s'han fet encara les obres de millora que es va publicitar al full informatiu de l'Ajuntament durant el mandat anterior, sinó que, senzillament, s'ha deixat de parlar del tema.

Pel que fa als detalls, mentre que als districtes veïns com el de Nou Barris o el de Gràcia, hi ha hagut un esforç en adequar el urbanisme a la mobilitat de les persones, per tal de facilitar-la, i de pas, fer els carrers mes bells, al Guinardó s'han fet intervencions que no han tingut en compte com es mouen les persones i els vehicles i a on sembla que no importa el més mínim la qualitat de l'entorn en que viuen els veïns. Passos de vianants que ningú utilitza perquè obliguen a fer desviaments, contenidors a darrera d'un arbre de manera que es dificulta el seu us, dissenys de carrers que conviden a aparcar a sobre de les voreres, jocs infantils que no tenen en compte el que fan els nens quan juguen (en això s'ha començat a millorar amb les darreres actuacions), parcs com el de Federica Montseny on predominen espais descuidats en els que no hi cap projecte de jardineria, fanals poc adequats a carrers estrets que obliguen a mantenir les finestres tancades per dormir (això també ha començat a canviar al barri veí de Font d'en Fargues), o escoles en les que s'educa en un espai sense cap bellesa. O també l'acció quotidiana de la Guàrdia Urbana que passa pels carreres amb fileres de cotxes pujats a les voreres sense immutar-se. Et convido a baixar per la Rambla de la Muntanya un dissabte per al tarda portant un nen a cada ma. És en fets quotidians com aquest on percep la importància dels detalls, percepció que no es te des del despatx dels tècnics d'aquest districte.

Per últim, el que resulta clau per entendre perquè tot això no funciona és la manca de participació ciutadana. No s'ha promogut de manera seriosa i convincent la participació col·lectiva dels veïns en la discussió dels temes que afecten al seu barri. S'anomena participació a actes com les audiències, organitzades de manera que individualitzen als veïns. Aquests expressen posicions i opinions personals, individualitzades i desvinculades de la col·lectivitat. Sembla que ningú amb poder cregui que les persones siguin agents de la gestió i transformació del seu propi entorn. Quan hi ha algun projecte, com la reforma de l'Avinguda Verge de Montserrat, es fa des de dalt, sense cap procés de participació dels veïns, i aquests només son escoltats quan s'enfaden, perquè veuen que s'estan fent coses sense comptar amb ells, i amb l'experiència quotidiana del qui hi viu o treballa allí cada dia. Com a resultat, en aquest cas, els canvis circulatoris van partir el barri durant un parell de mesos, de manera que un cotxe que baixés per la Rambla de la Muntanya no podia girar a la dreta en cap de les seves set interseccions fins arribar al Passeig Maragall, i el mateix (ara a l'esquerra), si pujava pel carrer de l'Art. Això es va solucionar tard, quan els veïns es van enfadar, però demostrant que aquests entenen millor la circulació al seu barri que els tècnics dels Districte. No es podia haver consultat abans? Però encara es pateixen les decisions que es prenen als despatxos: les mateixes obres han portat a anular una parada d'autobús a Verge de Montserrat de manera que els veïns (molta gent d'avançada edat), han d'optar entre baixar del bus al costat del Passeig Maragall i pujar una bona estona, o fer-ho a la plaça del nen de la rutlla, i tornar a baixar uns quants carrers. El que resulta evident és que la reforma d'aquest eix del barri no s'ha discutit seriosament mai amb els veïns, perquè no se'ls considera agents. I així, per exemple, ningú sap perquè no s'ha pensat en baixar els autobusos per Periodistes i el passatge Agregació, que son més amples que Lluís Sagnier (de manera que serien menys molestos i de pas es guanyaria espai a Verge de Montserrat per una filera d'aparcaments). Pot ser propostes com aquesta no son adequades per un munt de raons, però mai s'han pogut discutir perquè els veïns del conjunt del barri no han estat cridats en participar en el disseny del seu futur. De fet, ni tan sols han estat consultats per fer un diagnòstic. Més encara, ningú amb poder de decisió s'han aturat a mirar com es mouen, quins trajectes fan els nens quan surten de l'escola, els adults quan van a comprar, i les persones grans quan intentar donar un tomb. Com ningú amb poder de decisió va adonar-se del deteriorament que les obres del metro aturades provocaven a la plaça Maragall. Els veïns si que ho sabien, però ningú els hi va preguntar. Es van haver d'enfadar i fer soroll, ningú s'havia adonat.

La sensació predominant a les converses de la gent del barri, és que aquest va a pitjor. Que dintre d'una Barcelona que tothom elogia per les seves transformacions i per la vida dels seus carrers, el nostre es un barri que està perdent tot l'encant, del que es desplaça la vida social i es va fent cada dia més trist. Portem als nostres fills a jugar als parcs de Nou Barris (allí estan millor equipats), anem a comprar al centre, ens trobem a fer un vermutet amb els amics a Gràcia, ens subscribim al diari perquè ja no hi ha un quiosc a prop (el darrer any han tancat els dos més pròxims) i agafem el cotxe o el metro per anar a passejar, perquè si sortim de casa caminant ens contagiem de la tristesa del nostre entorn abans d'arribar a un lloc agradable. Sort del carril segregat de la Ronda Guinardó, que ens permet fugir a dues rodes cap a llocs més amables amb les bicicletes.

En definitiva, uns pocs veïns mostrem les nostres preocupacions en la web respecte a un carrer concret, la Rambla de la Muntanya, com un pobre recurs perquè no hi ha cap espai públic ni convocatòria per que el conjunt de les persones que habiten aquest territori se sentin legitimats per discutir col·lectivament com volen que sigui l'entorn en que viuen i treballen. El que volem es passar d'una situació en la que els individus aplaudeixen o es queixen de les accions del poder que els hi afecten a una, molt diferent, en la que els ciutadans participen en les decisions.

Molt cordialment.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

benvolguts:

Dimarts, 20 de febrer a les 19h. hi ha una audiència publica al districte horta guinardó. Podem trobar-nos allà i debatre amb la gent de l'ajuntament els problemes dels nostres carrers. a veure si trobem solucions.

llegiré comentaris el dilluns 19. Espero trobar-me amb algun vei que tingui aquestes inquietuds

José Luis Lalueza ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.