Un exemple del que voldríem al Guinardó

A l'altra banda del Passeig Maragall trobem algunes actuacions del que NO es fa al Guinardó. Per què?

Proposta de millora pel sector central del Guinardó

Proposta presentada per un grup de veïns al Programa d'Actuació del Districte Horta-Guinmardó 2008-2011

Fa unes dècades, el barri de Guinardó estava format bàsicament per cases d’una o dues plantes, de vegades torres amb jardí, cosa que el configurava com un espai tranquil, amb una escala molt adient per a la vida comunitària. Però les velles cases van caure i han estat substituïdes per blocs de fins a quatre plantes . En alguns carrers, com els que hi ha al voltant de la Rambla Volart, aquest canvi ha estat absorbit per la trama del barri de manera raonable. Però al mateix centre històric del barri, la zona compresa entre l’Avinguda Mare de Déu de Montserrat, la Ronda Guinardó, el Passeig Maragall i el Carrer Telègraf, els carrers tenen voreres molt estretes i sense arbres, acceptables quan hi havia petites cases i torres amb jardí, però poc adients quan l’augment de la densitat ha deteriorat força la qualitat ambiental.

No és només una qüestió de paisatge urbà. Les mides de les calçades, sovint aptes per una fila d’aparcament i un espai de circulació més ample del necessari, fan habitual l’aparcament de cotxes ocupant un metre de vorera, dificultant la circulació de vianants i deteriorant l’espai d’aquests. L’aire descuidat d’aquest carrers propicia que les accions de molts veïns siguin menys cíviques que a carrers més cuidats, com ara l’abandonament constant de materials al costat dels contenidors d’escombreries. L’efecte és el de uns carrers força deteriorats, poc atractius per la vida comunitària i el passeig, bruts i inhòspits. El tancament de comerços, massiu durant la darrera dècada, ha agreujat aquest procés, de manera que els carrers no són percebuts com un espai de relació dels veïns, sinó tan sols de trànsit d’entrada i sortida de casa. Tan sols hi ha un espai obert on això canvia, la plaça del Guinardó, on la recent millora dels jocs infantils i l’obertura d’un bar-llibreria ha injectat una mica de vida, a pesar de l’escassa neteja i dels olors del clavegueram a la part baixa de la plaça. En canvi, altres parcs públics, com ara els jardins de Federica Montseny, estan molt deteriorats, i conviden poc el seu ús pels veïns, acabant per convertir-se en un espai hostil i marginal.

Aquesta situació contrasta amb els canvis produïts pels altres barris de Barcelona. Això és percep clarament al Passeig Maragall. Molts carrers del costat nord, als districtes de Sant Andreu i Nou Barris, han estat remodelats, amb ampliació de voreres, plantació d’arbres i mesures de pacificació del trànsit, com a la darrera actuació, el carrer Pinar del Rio. En canvi, al costat sud, corresponent al barri del Guinardó, no es percep cap d’aquestes actuacions. La comparació d’un i altre costat dona la impressió de que aquí es troben dues ciutats. En una es cuida l’espai pensant en els vianants, mentre que l’altre pateix un procés de deteriorament i cotxes i motos ocupen l’espai d’aquells.

És cert que alguns carrers del barri van ser remodelats fa uns anys: el carrer del Centre i el carrer dels Garrofers. Apunten en la bona direcció, però són just els carrers més curts, i fa ja temps que no es fa cap altre actuació similar. Pel que fa al passatge Llívia, la seva remodelació hauria estat molt positiva en un altre carrer de la zona, però aplicada a aquesta via resulta molt tímida. Com únic carrer amb certa activitat comercial, que comunica la plaça del barri amb el mercat, hauria estat adient la seva peatonalització, com s’ha fet en altres barris de la ciutat. Però sembla que al Guinardó no hi ha un model d’actuació, donant la sensació de que les intervencions urbanístiques, desconnectades, no apunten a cap pla coherent ni a una meta pel conjunt del barri.

Aquesta percepció es fa més aguda davant de les darreres actuacions al barri. La primera, la suposada millora del carrer Varsòvia. Desprès de les obres, res ha canviat, les voreres continuen igual (pot ser amb menys forats), estretes i amb un costat ocupat pels vehicles. L’altre decepció ha estat l’Avinguda M. D. Montserrat. A diferència del que ha passat en altres carrers importants com el Passeig Maragall o el “boulevards” de Nou Barris, aquí no s’ha ampliat les voreres ni un centímetre. L’únic que s’ha eixamplat són els carrils de circulació al suprimir la filera d’aparcaments. El resultat és que els cotxes corren més, amb més soroll i més perillositat. El paviment de les voreres és nou, res més, i s’ha perdut l’oportunitat de fer una millora com la que ha revitalitzat els carrers principals de Nou Barris o Sant Andreu, guanyant espais pels vianants.

Proposta

Cal una acció decidida per canviar el procés de degradació d’aquesta zona del Guinardó. Evidentment, les accions que algun dia es faran a l’illa del mercat beneficiaran a tot el barri. Però les obres van molt lentament i,en tot cas, la zona a la que ens referim queda a l’altre costat de la Ronda, i no es perceben millores a la vista en aquest indret.

Proposem doncs, les següents accions:

1. Remodelació dels carrers que ara tenen voreres estretes i sense arbrat: Rambla de la Muntanya, Varsòvia, Vinyals, Sales i Ferrer, La Bisbal, carrer i passatge Agregació. Es tractaria de fer intervencions d’ampliació de l’espai pels vianants, plantació d’arbrat i, quan sigui possible, prioritat invertida a favor dels vianants. Són models interessants el carrer Alella (carrer de Nou Barris amb prioritat invertida i espai d’aparcament) o Pinar del Rio (del districte de Sant Andreu, amb espai dissenyat prioritàriament pels vianants, però possibilitant la circulació de vehicles a marxa lenta)

2. Remodelació del passatge Llívia amb característiques d’illa de vianants, fomentant el seu caràcter comercial, abans de que totes les botigues acabin per tancar. Fomentar la seva integració en un circuït de vianants que vagi del mercat a l’Avinguda M. D. de Montserrat a través de la plaça Guinardó i el passatge Llívia, amb millores urbanístiques i a través de la promoció del comerç de la zona.

3. Millora i manteniment dels jardins de Federica Montseny. Reformes d’accessibilitat que millorin la seva relació amb els carrers del voltant. Integració d’equipaments (com els del Mas Guinardó) amb el parc públic, humanitzant l’espai. Millora de la vegetació.

4. Millorar el manteniment, neteja i sanejament de la plaça del Guinardó. Adequar-la a itineraris en diagonal.

5. Millorar els contenidors d’escombreries i la seva ubicació. Substituir els contenidors mixtes (on el reciclatge no és creïble) per contenidors separats (com al Passeig Maragall). Millora del seu manteniment i campanya pel seu ús cívic.

6. Planificar l’espai de manera que sigui impossible pels vehicles l’ocupació de les voreres (amb obstacles físics com arbres, bancs, papereres, fanals, etc.) i una intel·ligent distribució de passos de vianants i contenidors.

7. Iniciar un procés de participació dels veïns per al disseny del seu espai urbà

Totes aquestes accions estan referides a l’espai públic. Evidentment, hi ha un àmbit dels serveis a les persones i d’equipaments socials que s’haurien de contemplar en un marc més ampli, del conjunt del barri del Guinardó.

Quines propostes de canvi al barri podem trobar als programes electorals?

Abans de les eleccions vàrem preguntar als partits pels seus projectes de barri. Tres d'ells van respondre (ICV, a l'actual Equip de Govern i la Regiduria del Districte; ERC, a l'oposició; i Cs, que va quedar fora de l'Ajuntament)

1. Com valoreu la situació actual del barri del Guinardó?

• ICV. El barri del Guinardó està experimentant un important procés de transformació que permetrà posar al dia aquest barri, donant resposta així a algunes de les més importants mancances que té en aquest moment. La remodelació de l’Avinguda mare de Déu de Montserrat, l’impuls de l’obertura de Teodor Llorente i l’illa d’equipaments del Mercat del Guinardó, la remodelació i obertura al barri del Mas Guinardó o la reordenació i construcció d’equipaments a la zona de Torrent d’en Melis són exemples clars d’aquesta transformació que permetrà una millora molt important del barri.
• ERC. Hi ha moltes reformes en marxa i d’altres en previsió d’iniciar-se en breu. La reforma de Mare de Déu de Montserrat i la reforma del Mercat i el seu entorn són canvis que beneficiaran el barri. De totes formes nosaltres creiem que convé crear l’oficina de promoció de rehabilitació del Guinardó.
  

2. I del sector que es troba entre l'Avinguda M. D. Montserrat i la Ronda Guinardó?

• ICV. Les actuacions de Torrent d’en Melis i a l’entorn de la Plaça Frederica Montseny definiran en gran mesura aquest entorn. A més caldrà seguir treballant per tal de millorar el manteniment i la mobilitat en aquest sector.
• ERC. Aquesta zona necessita reformes especialment per facilitar la mobilitat, concretament en el cas de persones amb dificultats. Cal garantir l’acessibilitat a les voreres per que les persones es puguin desplaçar amb facilitat. També cal crear un accés directe entre M.D. de Montserrat i Rda. Guinardó a l’alçada del Centre Cívic. Durant el dia el passatge roman obert, però al vespre es tanca i ademés no està prou acondicionat per vianants i persones amb problemes de mobilitat.
  

3. Quin és, al vostre judici, el problema de més urgent sol·lució?

• ICV. L’estructura de carrers petits d’aquest entorn signifiquen que els problemes vinculats a la mobilitat i a l’aparcament tinguin un gran protagonisme.
  
• ERC. Precissament, en aquesta zona, la mobilitat i l’aparcament.
  

4. Quin projecte teniu per aquest barri i, en concret per aquest sector?

• ICV. En primer lloc, i tal com podeu constatar, hem inclòs la remodelació de la Rambla de la Muntanya en el nostre programa. Ho portem per escrit. També plantegem l’obertura del carrer Varsòvia fins a Torrent d’en Melis i la construcció d’escales mecàniques al carrer Telègraf. Plantegem també la remodelació del carrer Pare Roldós i un pla de reurbanització de la xarxa de carrers petits del Guinardó, amb fases d’execució. Durem a terme també la millora del clavegueram al carrer Varsòvia i a la Plaça Maragall. Tot això s’ha de situar en el marc dels projectes més importants que ja hem definit abans. Un aspecte també important serà l’impuls d’un aparcament a la zona de Torrent d’en Melis i a la zona de la UA3 del Mercat del Guinardó.
• ERC. Dins del nostre programa hi ha diversos apartats que afectaran aquest sector. Si ens centrem únicament en urbanisme, tot passa per la remodelació de voreres, claveguerams i estudis de trànsit per veure quina és la millor solució per al trànsit rodat, amb consens veïnal. Però hi ha moltes altres qüestions de caràcter general en quant a equipaments, assistència social, cultura, esports, ensenyament, comerç, medi ambient, participació, que també són temes que afecten a les persones d’aquest barri i de la resta del districte.
  

5. Quines millores urbanístiques proposeu pels propers quatre anys?

• ICV: Les millores urbanístiques que proposem per aquest entorn ja les hem anat detallant i com podeu comprovar volem combinar l’impuls de grans projectes urbanístics, amb l’atenció als petits espais del barri del Guinardó.
• ERC. Volem que es destini almenys el 5% del pressupost de manteniment de via pública, a la supressió de barreres arquitectòniques. També l’eliminació de pals amb soterrament de les línies d’electricitat i telèfon. Augmentar les partides destinades a manteniment de carreres i voreres en mal estat i aplicar un pla de rehabilitació integral. També volem millorar i crear noves àrees de joc infantil. Instal•lar escales mecàniques en els carrers de difícil accés. Millora de l’enllumenat públic introduint criteres d’estalvi i eficiència. Instal•lació de marquesines i plataformes a les parades de bus on no n’hi hani l’amplada de vorera ho permeti. Millorar la xarxa de bus de barri en freqüència i itineraris. Crear una línia de bus per la ronda del mig cobrint zones poc connectades.

6. I en els equipaments?

• ICV. A nivell d’equipaments creiem que la zona tindrà una millora molt important. A l’illa del Mercat, a més de traslladar el nou Mercat completant-ho amb un supermercat, hi impulsarem un CAP, una escola bressol, una residència i un centre de dia per a la gent gran, un Casal de Joves i un aparcament. A la zona de Torrent d’en Melis volem impulsar un Auditori, una nova piscina descoberta, la reubicació dels camps de futbol petits i l’impuls per tenir el camp de futbol amb gespa artificial, una residència per a persones amb discapacitat psíquica i un aparcament, així com la reordenació dels espais alliberats després de l’enderroc de les cases afectades. En tercer lloc el Mas Guinardó esdevindrà un casal de barri i hotel d’entitats un cop s’hagi dut a terme la seva remodelació.
• ERC. Hi ha un seguit d’equipaments dins del Pla d’Equipaments aprovat en el mandat recentment acabat, que preveu moltes actuacions en aquest sentit. Nosaltres volem que s’acompleixin els terminis per a la posada en marxa d’aquests equipaments, fent especial incidència en l’entorn del mercat del Guinardó i s’ha d’anar amotllant el Pla a les necessitats que vagint sorgint en el decurs del temps.

7. I en la neteja?

• ICV. Seguirem treballant per tal de millorar el servei de neteja ajustant el servei a les característiques de cada espai. També plantegem la necessitat de seguir impulsant la recollida selectiva orgànica a tot el Districte.
• ERC. Hem de facilitar la recollida selectiva de residus. Creiem que amb les reformes urbanístiques adequades, el manteniment serà més fàcil. Però tampoc hem d’oblidar la responsabilitat compartida amb la ciutadania en aquest aspecte.

8. I en la promoció del comerç de barri?

• ICV. Considerem que el trasllat del Mercat del Guinardó, posant-lo al dia i amb el complement de supermercat, serà un pal de paller del comerç al barri, ja que serà una atracció molt forta per tal de garantir que la gent pugui comprar al Guinardó, tot i lligant-ho més amb l’estructura comercial del Passeig Maragall.
• ERC. D’una banda hi ha la reforma del mercat i entorns, de l’altre l’ampliació de voreres a M. D. De Montserrat. Però cal ajudar al petit comerç a millorar l’accessibilitat allà on hi hagi problemes i també incorporar noves tecnologies. Amb aquests petits canvis i l’ofici dels nostres comerciants, garantirem el valor afegit que avui en dia ja ens ofereixen.
  

9. És admissible que cotxes i camions ocupin permanentment les voreres?

• ICV. Evidentment no és admissible. Per tal de lluitar decididament en aquesta línia caldrà tirar endavant els aparcaments que tenim plantejats i millorar la disciplina viària.
• ERC. No. No ho és. En les futures reformes dels vials s’ha de preveure l’ordenació de l’aparcament, la construcció d’aparcaments soterrats i aplicar la llei ja existent sobre l’aparcament indegut. Cal millorar l’educació viària, però també posar mitjans.

10. Com penseu promoure la participació dels veïns en la transformació del barri?

• ICV. Com a ICV ens hem caracteritzat per intentar escoltar la veu dels veïns. En aquest sentit s’han impulsat experiències participatives per elaborar el que va ser el Pla d’Actuació del Districte 2003-2007, el Pla d’Equipaments 2006-2020 o es va fer una experiència de participació a l’entorn del canvi de sentit de Mare de Déu de Montserrat. La remodelació de la illa del Mercat del Guinardó s’ha fet després d’un treball molt intens i amb molt consens amb la Coordinadora d’Entitats del Guiaran, a través de la seva Comissió d’Urbanisme on participen entitats i persones a títol individual.
• ERC. Per incentivar la participació, cal fomentar-la des de l’inici dels projectes. La majoria de vegades els processos de participació engeguen quan la planificació ja està dada i beneïda. Hem de potenciar els consells de barri com a punt de trobada de Veïnes i govern. S’ha de crear la consulta popular per a determinats temes urbanístics. S’ha de potenciar la figura de consellers/es de districte amb elecció directa i la desaparició dels regidors adscrits. S’ha d’unificar Presidència i Regidoria del Consell del Districte en una sola persona. S’ha de proporcionar amb antelació suficient els temes a debatre en el consell ciutadà. S’ha de donar vida a la vida associativa, impulsant l’intercanvi i l’interrelació entre les diverses entitats.

Per què una web per aquest carrer?

Aquesta web pretén ser un instrument dels veïns de la Rambla de la Muntanya de Barcelona. El nostre és un carrer abandonat per l’Ajuntament, que s’ha anat deteriorant any rere any.

A diferència del que inspira el seu nom, no és un carrer per passejar, els cotxes aparcats a sobre de la vorera ho posen molt difícil. Igualment, el nom d’aquesta pagina fa referència a uns arbres inexistents. Van desaparèixer fa anys, a mida que els blocs de pisos anaven substituït les velles torres. En resum, un carrer fred i poc amigable pels vianants.

El que pretenem amb aquesta web és donar veu als veïns del carrer, i per extensió als veïns del Guinardó, descontents amb l’abandonament d’aquesta part de la ciutat. Una ciutat mimada al màxim en els itineraris freqüentats pels turistes, però que amaga racons grisos, sense cap bellesa, allà per on només passen els veïns.

Animem a tothom, dons, a afegir els seus comentaris i així desenvolupar questa web. Fem servir aquesta eina per exigir a les autoritats que aquest carrer i aquest barri siguin considerats part de Barcelona, tot i que aquí no arribi cap turista.

Introdueix els teus comentaris clicant a l'enllaç "comment".

Si ho prefereixes, pots escriure a ramblamuntanya@hotmail.com

Consideracions entorn la degradació d'un barri

(resposta a la carta de la regidora)

Benvolguda regidora.

Agraeixo la teva resposta, i celebro que a la direcció del Districte hi hagi una voluntat de millorar el barri del Guinardó. Voldria, però, fer unes consideracions pel que fa al contingut de la teva carta respecte a les previsions d'actuació urbanística, la qualitat de les intervencions i, sobre tot, la promoció de la participació ciutadana.

Són conegudes al barri les previsions de transformació del voltants del mercat, i són obres esperades des de fa molt temps. El problema es que, seguint la tònica de les intervencions al nostre barri, el període de provisionalitat s'allarga temps i temps. Els resultats no són neutres, doncs mentrestant hi ha un procés de deteriorament de l'entorn que no és tan sols un problema urbanístic, ja que termina per afectar a la vida social del barri. Quan la meva família va arribar a aquesta part del barri fa ara només dotze anys, encara hi havia vida als carrers, al mercat funcionaven totes les parades i al passatge Llívia estaven obertes totes les botigues. És veritat que les parades ara tancades o les persianes de les botigues baixades permanentment formen part d'una tendència relacionada amb els canvis en les formes d'organització social i familiar, i els hàbits de consum. Però en altres barris això s'ha reconduït gràcies, precisament, a l'acció urbanística. Al Guinardó no. S'ha deixat passar el temps, i les tímides actuacions (per exemple, es va perdre l'oportunitat de revitalitzar el passatge Llívia al renunciar a fer-ho d'ús exclusiu per vianants), no serveixen per provocar canvis. Si la reforma del mercat i l'obertura del Carrer Gran s'haguessin fet fa uns anys encara s'hauria salvat l'estructura de petit comerç que hi havia al voltant. Ara, pot ser salvarem el mercat, però ja no està clar si es podrà recuperar alguna cosa fora dels estrictes límits de l'illa. Mentre no es feia res, zones verdes com els jardins de Federica Montseny es deterioraven, de manera que anava disminuint el nombre de mares i pares que portaven els seus fills a jugar als jocs infantils que, així abandonats, eren víctimes del vandalisme de manera que al final ningú ho percebia com un espai adequat per portar nens a jugar. I, en el cas de la Rambla de la Muntanya, no només no s'han fet encara les obres de millora que es va publicitar al full informatiu de l'Ajuntament durant el mandat anterior, sinó que, senzillament, s'ha deixat de parlar del tema.

Pel que fa als detalls, mentre que als districtes veïns com el de Nou Barris o el de Gràcia, hi ha hagut un esforç en adequar el urbanisme a la mobilitat de les persones, per tal de facilitar-la, i de pas, fer els carrers mes bells, al Guinardó s'han fet intervencions que no han tingut en compte com es mouen les persones i els vehicles i a on sembla que no importa el més mínim la qualitat de l'entorn en que viuen els veïns. Passos de vianants que ningú utilitza perquè obliguen a fer desviaments, contenidors a darrera d'un arbre de manera que es dificulta el seu us, dissenys de carrers que conviden a aparcar a sobre de les voreres, jocs infantils que no tenen en compte el que fan els nens quan juguen (en això s'ha començat a millorar amb les darreres actuacions), parcs com el de Federica Montseny on predominen espais descuidats en els que no hi cap projecte de jardineria, fanals poc adequats a carrers estrets que obliguen a mantenir les finestres tancades per dormir (això també ha començat a canviar al barri veí de Font d'en Fargues), o escoles en les que s'educa en un espai sense cap bellesa. O també l'acció quotidiana de la Guàrdia Urbana que passa pels carreres amb fileres de cotxes pujats a les voreres sense immutar-se. Et convido a baixar per la Rambla de la Muntanya un dissabte per al tarda portant un nen a cada ma. És en fets quotidians com aquest on percep la importància dels detalls, percepció que no es te des del despatx dels tècnics d'aquest districte.

Per últim, el que resulta clau per entendre perquè tot això no funciona és la manca de participació ciutadana. No s'ha promogut de manera seriosa i convincent la participació col·lectiva dels veïns en la discussió dels temes que afecten al seu barri. S'anomena participació a actes com les audiències, organitzades de manera que individualitzen als veïns. Aquests expressen posicions i opinions personals, individualitzades i desvinculades de la col·lectivitat. Sembla que ningú amb poder cregui que les persones siguin agents de la gestió i transformació del seu propi entorn. Quan hi ha algun projecte, com la reforma de l'Avinguda Verge de Montserrat, es fa des de dalt, sense cap procés de participació dels veïns, i aquests només son escoltats quan s'enfaden, perquè veuen que s'estan fent coses sense comptar amb ells, i amb l'experiència quotidiana del qui hi viu o treballa allí cada dia. Com a resultat, en aquest cas, els canvis circulatoris van partir el barri durant un parell de mesos, de manera que un cotxe que baixés per la Rambla de la Muntanya no podia girar a la dreta en cap de les seves set interseccions fins arribar al Passeig Maragall, i el mateix (ara a l'esquerra), si pujava pel carrer de l'Art. Això es va solucionar tard, quan els veïns es van enfadar, però demostrant que aquests entenen millor la circulació al seu barri que els tècnics dels Districte. No es podia haver consultat abans? Però encara es pateixen les decisions que es prenen als despatxos: les mateixes obres han portat a anular una parada d'autobús a Verge de Montserrat de manera que els veïns (molta gent d'avançada edat), han d'optar entre baixar del bus al costat del Passeig Maragall i pujar una bona estona, o fer-ho a la plaça del nen de la rutlla, i tornar a baixar uns quants carrers. El que resulta evident és que la reforma d'aquest eix del barri no s'ha discutit seriosament mai amb els veïns, perquè no se'ls considera agents. I així, per exemple, ningú sap perquè no s'ha pensat en baixar els autobusos per Periodistes i el passatge Agregació, que son més amples que Lluís Sagnier (de manera que serien menys molestos i de pas es guanyaria espai a Verge de Montserrat per una filera d'aparcaments). Pot ser propostes com aquesta no son adequades per un munt de raons, però mai s'han pogut discutir perquè els veïns del conjunt del barri no han estat cridats en participar en el disseny del seu futur. De fet, ni tan sols han estat consultats per fer un diagnòstic. Més encara, ningú amb poder de decisió s'han aturat a mirar com es mouen, quins trajectes fan els nens quan surten de l'escola, els adults quan van a comprar, i les persones grans quan intentar donar un tomb. Com ningú amb poder de decisió va adonar-se del deteriorament que les obres del metro aturades provocaven a la plaça Maragall. Els veïns si que ho sabien, però ningú els hi va preguntar. Es van haver d'enfadar i fer soroll, ningú s'havia adonat.

La sensació predominant a les converses de la gent del barri, és que aquest va a pitjor. Que dintre d'una Barcelona que tothom elogia per les seves transformacions i per la vida dels seus carrers, el nostre es un barri que està perdent tot l'encant, del que es desplaça la vida social i es va fent cada dia més trist. Portem als nostres fills a jugar als parcs de Nou Barris (allí estan millor equipats), anem a comprar al centre, ens trobem a fer un vermutet amb els amics a Gràcia, ens subscribim al diari perquè ja no hi ha un quiosc a prop (el darrer any han tancat els dos més pròxims) i agafem el cotxe o el metro per anar a passejar, perquè si sortim de casa caminant ens contagiem de la tristesa del nostre entorn abans d'arribar a un lloc agradable. Sort del carril segregat de la Ronda Guinardó, que ens permet fugir a dues rodes cap a llocs més amables amb les bicicletes.

En definitiva, uns pocs veïns mostrem les nostres preocupacions en la web respecte a un carrer concret, la Rambla de la Muntanya, com un pobre recurs perquè no hi ha cap espai públic ni convocatòria per que el conjunt de les persones que habiten aquest territori se sentin legitimats per discutir col·lectivament com volen que sigui l'entorn en que viuen i treballen. El que volem es passar d'una situació en la que els individus aplaudeixen o es queixen de les accions del poder que els hi afecten a una, molt diferent, en la que els ciutadans participen en les decisions.

Molt cordialment.

Resposta de la Regidora del Districte

He rebut el seu nou correu on em dóna a conèixer la web que s’ha creat per explicar els problemes de la Rambla de la Muntanya. Com és lògic segueixo amb atenció les propostes veïnals de millora del barri del Guinardó i de tot el Districte. En aquest sentit li garanteixo que tindrem en compte aquests suggeriments i que de cara al proper mandat volem incloure actuacions de millora a la Rambla de la Muntanya en el nostre Pla d’Actuació.

Tot i reconèixer que encara hi ha molts aspectes a millorar en el barri del Guinardó i que aspectes com la neteja, el manteniment o l’arbrat poden millorar, també crec que el barri del Guinardó està experimentant un gran nombre de millores en molts aspectes i que aquest ha estat un mandat en que s’han impulsat projectes que tindran una gran repercussió positiva en el barri. En aquesta línia tenim bons exemples com són l’illa d’equipaments de la UA3 del Mercat del Guinardó, les obres de millora de l’avinguda Mare de Déu de Montserrat o les futures obres de reforma del Mas Guinardó que esdevindrà un equipament obert a tot el barri, amb la millora inclosa de l’entorn dels Jardins de Frederica Montseny.

Seguiré amb interès les seves demandes i inclourem propostes de millora a la Rambla de Muntanya en les nostres propostes de cara al proper mandat.

Molt cordialment,

-Elsa Blasco i Riera-

Regidora del Districte d’Horta-Guinardó

Barcelona, 23 de gener de 2007

El que no volem

Jo sí... i l'Ajuntament?







Algú diria que el Carrer Varsòvia ha estat "millorat"? Les obres van començar, van acabar i... el carrer Varsovia continua igual que abans, amb els cotxes aparcats a sobre de les voreres que, d'altre banda no han guanyat ni un centrímetre d'amplada, i en les que no s'ha plantat cap arbre. No és això el que esperàvem els veïns.

Carta a la regidora, signada per més de 100 persones

Aquesta carta es va escriure al Districte, amb un centenar de signatures, ara ja fa més de dos anys. Encara esperem una resposta en forma de fets:

Mentre la ciutat es transforma urbanísticament, i la majoria dels barris milloren, el carrers del vell Guinardó s’estan degradant. La Rambla de la Muntanya, els carrers Vinyals, Varsòvia, Agregació... un cop desaparegudes les velles torretes i el verd dels seus patis, presenten un aspecte trist i gris. Com que el comerç gairebé ha desaparegut, i els cotxes aparquen a sobre de les voreres, caminar es fa inhòspit. En algunes voreres com la de Rambla de la Muntanya, s’ha de caminar en fila de ú, ja que els cotxes aparcats no deixen espai perquè un adult vagi amb un nen de la ma.

Fa uns quatre anys, l’Ajuntament va publicitar a la seva revista i la fira d’entitats del districte, un pla per millorar i ampliar les voreres, entre altres carrers, de la Rambla de la Muntanya. Però desprès d’aquest temps, no només no s’han fet les obres, sinó que ja no se sent parlar. Alguns carrers del barri han millorat, però massa pocs si ho comparem amb els barris dels districtes veïns (Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martí, Gràcia), a on a més s’han fet illes i espais pensant en els vianants i retornant el verd amb arbres. Perquè el nostre barri rep un pitjor tracte que la resta de la ciutat?

Exigim una millora dels nostres carrers, començant per allò al que l’Ajuntament es va comprometre, es a dir, l’ampliació de voreres de la Rambla de la Muntanya. Demanem que el Districte d’Horta Guinardó tingui en compte aquestes necessitats al Pla d’actuació municipal, i que es comuniqui amb els veïns per tal de promoure la participació d’aquests en la millora del barri.

Presentación de la Rambla de la Muntanya

Vivir en un entorno feo y desagradable crea cierto desasosiego. Salir de casa o llegar a ella en fila india porque en la acera no hay espacio, tropezar en un agujero del pavimento, contemplar un espacio estrecho, desnudo de plantas, lleno de automóviles... eso es ser vecino de la Rambla de la Muntanya.



Barcelona es una ciudad bella donde, durante las dos útlimas décadas, se han ido remodelando calles y barrios enteros, se han plantado cientos de árboles, se han ampliado aceras. Pasear por muchas de estas calles es una delicia. Pero hay excepciones. El barrio del Guinardó es una de ellas.